Regira veure el president del Txad enfrontant-se amb el capità de l'avió retingut a Yamena; l'aviador esgrimint «som espanyols», i el Tinent General Déby, cap també del Moviment Patriòtic de Salvació, dient-li que tothom, espanyol o no, haurà de passar comptes davant la justícia. Un bon principi que podríem aplicar també per aquestes contrades, fil per randa, però això és una altra història. La tripulació de GirJet esdevé víctima col·lateral del cas de presumpta «pedofília» -són paraules del mateix Idriss Déby- amb una oenagé francesa implicada i centenars d'afectats, nins i famílies adoptives. El president Sarkozy s'ha posat, d'entrada, de part del país africà; també UNICEF, que ha recordat que abans d'autoritzar una adopció s'han de cercar els familiars dels petits. I els familiars? Carn de canó al mateix Txad o al veí Sudan, a l'hiperlinkada zona del Darfur, que viu un conflicte etern, inabastable i gairebé inintel·ligible, si no fos per la pedagogia del mestre Kapuscinski -llegiu Eben (Empúries, 2006), un bàlsam de saviesa memorialística tot repassant la història contemporània del continent més ric del planeta-. En fi, tot molt lleig, com si es tractàs d'un altre cantó de l'explotació de l'Àfrica: si hem de fer cas de les protestes dels governs txadià, francès i la mateixa ONU, la remesa d'infants l'estaven traient del continent de manera irregular. Nins sense papers per a famílies europees que hi han abocat diners -és el de menys- i molt bones voluntats. Com es controla? Sembla que els conflictes en aquest sentit s'estan fent recorrents: recordau l'afer de fa dos estius amb les famílies adoptants al Congo, la paralització de les adopcions internacionals en molts països... Tot fa molt mal aspecte: l'aparença de mercat internacional. Amb relacions bilaterals, suports creuats i molts de milers d'euros per enmig. Vides que poden canviar, il·lusions esvaïdes i mediadors aparentment tèrbols. El meu negre -avui ha callat des del principi i me mirava escriure, atordit encara per les imatges dels infants escampats per l'aeroport- diu que això no ha fet més que començar. Deu ser que la globalització també té una vessant perniciosa pel costat humanitari, ja veus.
Maties Salom, periodista
