Però totalment d'acord. La darrera ocurrència d'en Mariano, què volen que els hi digui, m'ha fet gràcia. Ja saben: el tema del canvi climàtic, que ha donat per molt a columnistes i tertulians. Jo mateixa puc escriure avui, que no estic gaire inspirada, aquesta col·laboració gràcies a l'ínclit Mariano, capaç de pontificar sobretot a partir dels indicis que ell ha entès d'un cosí seu. Em pregunta, mancada d'hores de son: on es degué produí la revelació del familiar d'en Rajoy? En el decurs d'un dinar familiar, després d'algunes copes i d'un bon cuinat regat amb ribeiro? O pentura al carrer Gènova, a maitines, entre puro i puro i amb una certa marejada?
Resulta complicat esbrinar com se degué posar damunt la taula aquesta revelació científica, que demostra la profundidat dels pensaments de don Mariano: no podem saber el clima d'aquí a trenta anys si no són capaços de conéixer la temperatura de demà. Algun articulista insular ha begut d'idèntiques idees, i s'ha apressat a donar suport (com no!) al conspicu registrador de la propietat.
Aquest home, en Mariano, em sorprèn cada vegada més. Quan sembla que s'ha desempellegat de la caterba cavernícola, va i amolla el primer que se li ocorre. Però, de debò ho amollà de forma innocent?
Pentura hi havia alguna estratègia dibuixada que els altres no coneixem. Tal vegada el president del PP pretenia agradar un auditori ple d'empresaris que, per al polític, podien resultar més fàcils de convèncer si atacava un factor que els sectors més ultraconservadors desprecien: tot allò que fa esment al món ecològic, considerat com a cosa de barbuts (però desarregalts, eh! No com en Mariano), esquerranosos i desenfeinats. L'equació per en Mariano potser perversa: creure que tot l'empresariat encara va amb bombí i amb un purarro als llavis, sense considerar els efectes ambientals de tot el que es produeix. La cosa crida l'atenció encara més quan s'ha conegut que en George Bush, el gran referent d'en Mariano conjuntament amb Jiménez Losantos i José Maria Aznar, es comença a preocupar del canvi climàtic i, amb expressió de babau, ha acaronat recentment algun animaló semi-salvatge, com a prova de la seva inquietud per la natura.
Mariano: estàs tot solet, rei, i disposes, això sí, del meu total suport! Bé, en Losantos sempre et podrà insultar, com fa, carinyosament, mentre el teu padrí polític perllongarà el seu rosari de profundes reflexions, amb perles com la negació de l'homosexualitat, la consagració de l'únic matrimoni possible per en Josemari i la Botella, i altres posicions creacionistes que situen aquests pròcers a les portes del Paleolític superior. Què bé! Quina profunditat! Quanta cultura! Encoratjem en Mariano a seguir per aquest camí de la sinceritat científica, i que en digui més com aquesta. Trobo que ho ha fet molt bé: si el llautó es veu, és més senzill no topar-se amb ell.
