algo de nubes
  • Màx: 20.17°
  • Mín: 13.1°
20°

Va com va

Va com va? I tant! Si no fos així no assistiríem a l'espectacle d'un president de la Generalitat que, davant el dilema de demanar o no la dimissió de Magdalena Àlvarez, no dubta a defensar els interessos de partit en detriment dels del país. I ningú no li mou la cadira, potser perquè ERC â"que té l'obligació de moure-la-hiâ" és troba ocupat en la independència que hem d'assolir l'any 2014 i no para esment en les minúcies que genera el dia a dia. De manera que tot va com va, i no va gaire bé. Sobretot en qüestions lingüístiques, encara que Bargalló s'entesti a fer-nos veure la vie en rose. En el País Valencià perilla la recepció dels canals catalans de televisió, i Eliseu Climent es veu obligat a passar la bacina entre els amics per satisfer la multa que el senyor Camps ha imposat a Acció Cultural per no haver desconnectat el senyal de TV3. Talment com en temps de Franco. Ningú amb autoritat per pegar un cop damunt la taula â"des de Pepe Montilla fins al rapsode César Antonio Molinaâ", té interès a denunciar que això que fa la Generalitat valenciana s'anomena persecució lingüística. Així que tot va com va. I el respecte social per la llengua catalana, que va lligat de manera indissoluble al respecte envers la societat que la parla, minva clarament. Tocant a la llengua hi ha malvolença, desinterès, conformisme, confusió, desinformació. I tot va com va. El senador del PNB, Javier Maqueda, ens fa saber que demanarà la compareixença de la ministra d'Educació a la Cambra Alta per plantejar-li que arreu d'Espanya es fomenti el multilingüisme. La idea no és original. Una cosa semblant proposava Aina Moll, als anys vuitanta, quan des del catalanisme polític es tenia el convenciment que amb el PSOE es podrien fer negocis profitosos per a tothom. Recordeu-vos-en: un estat federal en el qual els distints pobles conviurien en igualtat de drets i d'obligacions. I el conjunt de terres, pobles i cultures, tutelat per González, de president, i er Arfonzo de segon. Mare de Déu, quin error de perspectiva! Bé, preguem perquè les generacions futures ens puguin perdonar aquell pecat d'innocència, en el qual ara està a punt de caure el senyor Maqueda. Amb un agreujant. En consonància amb les darreres directrius del tàndem Zaplana-Camps, Maqueda eleva el valencià a categoria de llengua. És, aquest, un mal que s'estén com la gota d'oli. De bell antuvi, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va ésser saludada coralment, per les entitats culturals catalanes, perquè havia de permetre superar l'anticatalanisme visceral de la dreta valenciana. Quins han estat els fruits de tanta permissibilitat i comprensió? Ara comencem a recollir-los i, vius!, perquè estan emmetzinats. La proposta del senyor Maqueda â"que tant per basc com per nacionalista, hem de considerar un polític sensible als temes lingüísticsâ", n'és un exemple. En voleu un altre? El museu d'El Prado ha d'editar, si ja no ho ha fet, uns catàlegs amb les quatre llengües que són cooficials, amb el castellà, a qualque part de l'Estat. És a dir, el gallec, l'euskera, el català i el valencià. I una editorial d'Alzira amb un catàleg important, com és Bromera, publica Naguib Mahfuz en valencià. Diguem-ho clar. Tocant a qüestions lingüístiques, tot va com va. I no va bé. El català, en concret, no té gaire futur dins Espanya. Si no és objecte de l'agressivitat dels que l'odien (els Zaplana, Esperanza Aguirre, seguidors de José Tomás, la Conferència Episcopal, etcètera) ho és de la comprensió dels que l'entenen com un tresor de la diversitat cultural (Zapatero, el poeta César Antonio, i d'altres). A posta no m'he alegrat tant com hauria volgut, en llegir que Teresa Riera forma part d'una comissió que ha demanat que l'Eurocambra reconegui el dret dels diputats catalans a expressar-se en la seva llengua. Amb tal de fer-se escoltar, han argumentat, davant el president del Parlament europeu, que representen els ciutadans de parla catalana de manera que els sembla il·lògic el fet de no poder representar-los en la llengua que comparteixen. El raonament és irrebatible. Tanmateix no me n'he pogut alegrar perquè, procedint com procedeix, la proposta, d'una socialista de tota la vida, s'ha de considerar foc d'encenalls. Allò que no deu haver dit, la senyora Riera, és que el senyor Marín tanca el micròfon, sense miraments, als diputats que gosen expressar-se en català a les corts espanyoles. Tampoc no feia falta. Tot escoltant-la educadament, el senyor Poettering â"que en la seva condició de president europeu deu estar assabentat de la nostra situació lingüísticaâ", devia riure per sota el nas. Degué acomiadar Teresa amb dues besades i un caramull de frases amables? No ho dubteu. Aleshores, questa comedia est finita? No. Continuarà en altres espais i amb altres personatges. Els capítols són infinits. Al cap i a la fi, la llengua és cosa de tots. Però va com va. Ja ho he dit: i no va bé. Si és viva, cal atribuir-ne el mèrit a la gent. Mirem cap enrere. La gent l'ha continuada parlant malgrat tot.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.