Beatificacions a roma

Avui són beatificades a Roma 498 persones, la gran majoria d'aquestes, religiosos assassinats a l'Estat espanyol durant la Guerra Civil. D'aquests, sis són mallorquins que residien a Barcelona el juliol del 1936. Es tracta de fets terribles, fruit de l'explosió revolucionària que va succeir al cop d'Estat feixista. Davant la sublevació militar, les institucions republicanes perderen parcialment el control del carrer. La CNT-FAI es posà al costat de la Generalitat i dels militars lleials, lluità i aconseguí armes. El 19 de juliol moriren 400 persones a la Ciutat Comtal en combats pel carrer. Mentre, Saragossa (seu sindical de la CNT) va caure en mans feixistes. El 24 de juliol partí de Barcelona cap a Saragossa la Columna Durruti per tal d'alliberar els seus companys (ja se sabia que a Saragossa eren afusellats molts d'anarquistes). El 23 de juliol fou un dia ple d'odi i de ràbia. Just abans que partís la columna, foren assassinats nombrosos religiosos, entre ells mallorquins que són beatificats avui. És lògic que es reconegui el seu sacrifici, perquè eren innocents. Però qui recordarà a Roma totes les víctimes republicanes del cop d'Estat? Qui reconeixerà tots els que defensaren la legalitat republicana, inclosos els nombrosos capellans bascs afusellats per Franco? El Papa Ratzinger, intel·lectual catòlic reconegut, coneix molt bé aquella època. Quan era adolescent serví com a soldat de la Wermatcht a l'artilleria antiaèria. Tot i que era molt jove, sap qui defensà la democràcia i qui l'atacà. I a l'Estat espanyol els bisbes beneïren els cànons de l'exèrcit de Franco.