És de justícia saber reconèixer les coses i manifestar-ho de la
manera més pública possible, perquè si no ho fas així, prest o tard
el cor et pesa de demés dins el pit, demana pas, te'n penedeixes.
És per això que avui faré una petita escurada als racons de la
memòria de les meves particulars percepcions en aquest particular,
i l'oferiré el millor que sàpiga. Endavant les atxes.
Els doblers i paraules, la fe profunda en l'excels profeta
Rajoy, la voluntat ferma de personal claredat, nacional mesetari
fervor, que un cert percentatge de senyors i senyores, mínim a dir
ver, però existent tanmateix, que el passat dia 12 d'octubre feren
ostentació de la bandera bicolor espanyola, amb el toro o sense,
únicament a fi i efectes que jo els conegués millor. A la barriada
de Cala Gamba varen ser tres flamants banderes, tres, les que
onejaren a l'oratge. Dues al Passeig i una altra al carrer de
l'Illa de Samos, a un tercer piset d'un que es pensa ser amic meu.
És molt digna d'agraïment la sinceritat en un món de tanta
postissura. Vaig llegir a un mur de Manacor, fa un fotimer d'anys:
«'Arriba Espanya!» I tot seguit algú hi havia afegit: «Sí: tan
amunt que es perdi de vista!» Idò això. Gràcies per deixar-me clara
la vostra particularitat. És bona cosa saber, que el que no sap és
com el que no hi veu. Gràcies.
La fixació que tenen alguns empleats de les cadenes de muntatge
d'automòbils en no posar intermitents als vehicles. Vostès ja s'hi
deuen haver fixat: hi ha molts de cotxes que no duen senyals
d'intermitència. Giren a dreta, a esquerra, canvien de carril per
les avingudes o a l'autopista sense indicar-ho prèviament amb el
llumet corresponent. Es veu que hi deu haver el criteri per part
dels fabricants, o de qualque muntador de cor ecologista, que lis
fa consciència tudar energia de manera tan trivial i no n'hi
instal·len, d'això. Gràcies a tots ells per contribuir d'aquesta
manera a apaivagar l'escalfament global. El clima us ho agrairà. De
gota en gota s'omple la bóta, no és ver?
La feinada que fan un parell de veïnats meus en l'ensinistrament
i educació dels seus cans de guarda o companyia, la dedicació que
significa ensenyar-los a lladrar estridents quan tranquil·lament
passes per allà, per l'acera d'enfront dels seus jardins, així,
potser sense pensar en res, mantenint el cervell inactiu, ells et
deixondeixen amb l'ensurt de la lladrada a cau d'orella, que quasi
olores la marca del pinso que han menjat, i et fan recordar i
pronunciar el lèxic de combat que ja tenies pràcticament oblidat
dins el rovell de la rutina, fent sentir-te viu, treballant-te la
memòria. O quan hi ha alguna cussa moguda a la barriada, que la
criden lladrant i udolant tota la nit i desperten a tothom manco al
seu amo, sembla. És la força de la naturalesa. Gràcies per deixar
que l'animalet ens ho recordi. Gràcies per haver-li-ho ensenyat amb
tanta eficàcia. Arribi també el meu agraïment pel temps que han
emprat en ensinistrar-los en cagar per qualsevol lloc menys al
pipi-can que hi ha a Torre d'en Pau, sullanetes. D'aquesta manera,
com que encara n'hi ha molts que no ho recolleixen, tothom es pot
permetre el luxe de tenir a prop de ca seva un miniviver d'aquelles
mosques blaves, verdoses i lluentes tan maques, vironeres que se'n
diuen, espectacle que ja els agradaria filmar als de National
Geogràfic. Nosaltres ho tenim ben avinent en viu i en directe, a
tocar. Bono, a tocar no, però vostès ja m'entenen. L'únic que has
d'anar una mica alerta és a no llenegar, si les trepitges, les
defecacions. Però vaja, el petit sacrifici s'ho paga. Mercès he dit
i repetesc.
Havent rompudes avui tres llances en honor d'uns personals
reconeixements de mèrits, acabar desitjant per a tothom salut i
alegria, que no cansen. Au, el darrer que tanqui la porta.
Gabriel Florit i Ferrer, escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.