Així com augmenta la pressió sobre les empreses per la seva producció de diòxid de carboni, el gas més clarament relacionat amb l'encalentiment del planeta, comencen a prendre mesures que fa només un parell d'anys haguessin estat inimaginables. Una de les pressions, que se sent a algunes parts d'Europa més que a altres i potser més que enlloc a les grans capitals, és de l'opinió pública, dels consumidors. Els clients de qualsevol negoci poden ser influïts per la 'verdor' o manca de verdor de les tendes on compren i dels productes que se'n duen. Una altra és la del cost real de la producció de carboni i l'amenaça d'imposts especials sobre empreses que no posen la qüestió medi ambiental entre les seves primeres prioritats. Una de les cadenes de supermercats més grans del Regne Unit, Tesco, ha donat una altra capa de pintura verda a la seva imatge aquesta setmana amb l'anunci que emprarà barcasses per transportar vi d'importació des del port de Liverpool pels antics canals industrials fins a l'embotelladora de Manchester. Fa uns anys el vi australià venia ja embotellat de l'altre cap de món. Fa uns anys Tesco ja va decidir importar vi en barrals enormes i estalviar-se en transport de 350.000 quilos de vidre. Aquests barralots anaven de Liverpool a Manchester, uns 60 quilòmetres, en camió, més bé en 50 camions que anaven i venien. Aquests 50 camions ara desapareixen i són reemplaçats per una 'barge' tradicional de gasoil que consumeix una desena part del fuel per fer la mateixa feina. Un es demana per què els anglesos mai no deixàrem d'emprar els canals. L'experiment de Tesco ha donat coratge als grups que fa dècades que demanen la renovació de transport per canal. No serà el darrer mitjà de transport 'antic' que serà rescatat per frenar la degradació accelerada del medi ambient. Quan apareixeran, o reapareixeran, els grans velers?