D'un partit polític que ens ha tengut tres anys amb insinuacions sobre la responsabilitat dels seus adversaris polítics en el major atemptat que ha patit l'Europa democràtica es pot esperar qualsevol cosa. Si el seu guru Aznar s'atreví a dir, en seu parlamentària, que els responsables dels assassinats no calia cercar-los «en deserts remots ni en muntanyes llunyanes», els seus escolanets locals bé poden atrevir-se a encolomar al govern Antich responsabilitats en els efectes de les tempestes sofertes aquests dies. Des de la lògica de l'emputament constant de la convivència, és el que s'espera d'ells. Cap sentit d'estat, cap crítica constructiva, cap necessitat d'aportar lògica argumental als seus exabruptes. Atrevir-se a dir que els efectes de les tempestes haurien pogut reduir-se si el govern no fos els súmmum de la descoordinació i no aportar cap dada d'aquesta, és un discurs elaborat per a consum d'imbècils. I així ens deuen veure perquè ho repeteixen amb vehemència. Tenc més respecte pels seus votants del que ells demostren tenir, i no crec que ni una desena part es pugui empassar aquesta escopinada a l'enteniment sense esmussar-se. Fins allà on sabem, perquè probablement encara no ho sabem tot i ens manquen anàlisis serenes i rigoroses, no s'han detectat errors tècnics en la gestió de la tragèdia. Errors polítics: és possible que mancàs lluïment del ministre Clos pel mig del terrabastall amb impactants fotografies, però no és això el que denuncien els del PP sinó que es dediquen, com ja feren amb la famosa teoria de la conspiració de l'11M, a qüestionar la feina dels tècnics sense aportar proves fefaents.

No sé per què som tan curt de demanar que basin el seu discurs en informes tècnics, perquè aquests dies hem gaudit d'un espectacle surrealista amb les seves «aportacions» a l'auditoria tècnica feta a les obres del Metro. L'informe dels tècnics, amb dades i no amb intuïcions, és demolidor per a aquells que, con la senyora Cabrer, s'omplen la boca d'autofelicitacions per la seva gestió. Si resulta que el terrat de ca meva té més impermeabilització que el terra de l'Estació Intermodal, que les parets deshumidificadores són de guix, que hi ha cables d'alta tensió mal protegits, que no hi ha col·lectors de pluvials en qualque estació... i que tot aquest desgavell ha costat 312 milions d'euros, un 33% més del pressupostat amb alegria. No m'estranya l'al·lèrgia que demostren als tècnics. Per entendre les raons d'aquests discursos que atempten l'enteniment, he d'assistir-me de la medicina psiquiàtrica, i no és el meu fort, o obrir un dubte raonable sobre el que volen amagar al darrere tants crits. Per voltes que hi faci, conèixer l'informe del metro i saber que recepcionaren les obres just abans d'abandonar el poder, em planteja la dicotomia de triar entre qualificar-los d'inútils, perquè no detectaren ni el més mínim dels errors documentats (i, molts d'ells, evidents a simple vista) o de corruptes, perquè signaren pressionats per la generositat dels contractistes. Qualsevol de les dues úniques possibilitats és digna d'estudi rigorós i de rebuig ètic. Idò, ja ho veis: molt grossa l'han d'haver feta per amagar-se al darrere d'aquesta actitud carronyera de, sense cap prova, vessar culpes al govern d'una tragèdia sense ni tenir la prevenció d'exigir informes tècnics que avalin la seva denúncia.