Qüestió d'informes

No sé per què som tan curt de demanar que basin el seu discurs en informes tècnics, perquè aquests dies hem gaudit d'un espectacle surrealista amb les seves «aportacions» a l'auditoria tècnica feta a les obres del Metro. L'informe dels tècnics, amb dades i no amb intuïcions, és demolidor per a aquells que, con la senyora Cabrer, s'omplen la boca d'autofelicitacions per la seva gestió. Si resulta que el terrat de ca meva té més impermeabilització que el terra de l'Estació Intermodal, que les parets deshumidificadores són de guix, que hi ha cables d'alta tensió mal protegits, que no hi ha col·lectors de pluvials en qualque estació... i que tot aquest desgavell ha costat 312 milions d'euros, un 33% més del pressupostat amb alegria. No m'estranya l'al·lèrgia que demostren als tècnics. Per entendre les raons d'aquests discursos que atempten l'enteniment, he d'assistir-me de la medicina psiquiàtrica, i no és el meu fort, o obrir un dubte raonable sobre el que volen amagar al darrere tants crits. Per voltes que hi faci, conèixer l'informe del metro i saber que recepcionaren les obres just abans d'abandonar el poder, em planteja la dicotomia de triar entre qualificar-los d'inútils, perquè no detectaren ni el més mínim dels errors documentats (i, molts d'ells, evidents a simple vista) o de corruptes, perquè signaren pressionats per la generositat dels contractistes. Qualsevol de les dues úniques possibilitats és digna d'estudi rigorós i de rebuig ètic. Idò, ja ho veis: molt grossa l'han d'haver feta per amagar-se al darrere d'aquesta actitud carronyera de, sense cap prova, vessar culpes al govern d'una tragèdia sense ni tenir la prevenció d'exigir informes tècnics que avalin la seva denúncia.