La mania de rebatiar la gent

18/10/07 0:00

Ahir vaig veure el programa de TVE1 Tengo una pregunta para usted. A un dels convidats que nomia Josep Lluís, li varen canviar el nom repetidament la gent del públic quan es dirigia cap a ell per fer-li una pregunta. És una cosa comuna a Espanya que et canviïn el nom, per desconeixement de la norma. Cal dir, per a qui no ho ha pensat, que un nom no és traduïble, ja que sols té una forma per si mateix. És la norma acadèmica que s'aplica a tot el món, no sols al territoris no castellanoparlants d'Espanya.

El meu nom és Josep Lluís, no Jose Luís, ni Joseph Louis, ni Joseppe, etc. També crec que una convidada del públic d'ahir, de Valladolid, per exemple, si digués que nomia María, jo la creuria. No li diria Maria, ni Mary, ni Marsha, etc. Tampoc no crec qui ningú digués Jorge o Jordi al president d'EUA, o Binimelis Làden al terrorista saudita més cercat del món (si és la traducció forçada de Bin Laden és clar, jo no ho sé). Crec que una justificació com aquesta n'hauria de fer pensar més d'un i d'una sobre el seu comportament. El respecte al nom és el primer per respectar una persona.

Josep Ll. López
Santandreu. Inca.