La Fira de Frankfurt ja s'ha acabat i sembla ser que hi ha vida més enllà. Acceptem que durant una temporadeta anirem d'allò més inflat i viurem del record, acceptem que en l'àmbit periodístic encara ens quedi haver de passar comptes "i no solament econòmics" i esperar a les estadístiques per saber en què s'ha traduït tot aquest desplegament, però acceptem també que ja comença a haver-hi una certa sensació de buidor. O sigui, que és l'hora de començar el debat seriós i calmat i la reflexió sobre molts dels temes que s'han posat damunt les taules de Frankfurt "i d'altres llocs del món", tal com reclamava el mestre Guillem Frontera fa uns dies en aquest mateix diari.

Per això mateix, val més posar-s'hi de cop.
I de cop vol dir el cap de setmana que ve, quan se celebrarà el XXI Seminari Blanquerna, que s'ha convertit en un referent indispensable dins les tardors illenques. Són tres dies de jornades, acompanyades de les seves corresponents estones d'esbarjo, que permeten sedimentar, reflexionar i analitzar "després d'assimilar, per descomptat" tota la informació rebuda. Europa i la Mediterrània. Països catalans i Mallorca. Els reptes de futur és el títol genèric d'unes jornades que permetran veure i viure dins el debat sobre la nostra identitat i sobre aquesta en relació amb tots els que ens envolten. El programa complet el podeu consultar a www.grupblanquerna.cat. És de pinyol vermell, o si ho voleu d'una altra manera, d'Oliva Trencada, un dels grups musicals que amenitzarà les jornades i que és ben recomanable.

Així mateix, aquests són uns dies en els quals el País Valencià acollirà un any més els premis Octubre, amb els congressos de periodisme, de pensament i l'encontre d'escriptors i una commemoració a la memòria: els 300 anys de la batalla d'Almansa. Com sempre serà un espai de llibertat ideològica i mental amb el dret a la llibertat d'expressió "més de moda que mai, quan en aquest Estat a la gent no li deixen cremar banderes ni fotos de monarques lliurement, mentre que quan la crema de retrats o la destrossa d'efígies es fan en altres llocs les aplaudim des dels mitjans de comunicació públics", la recuperació de la memòria i el paper de la nostra literatura en constant debat i en constant interrelació a la capital catalana del Sud.

Però també és el moment de reflexionar sobre fets tràgics, com la desaparició del bar El Porvenir, de la plaça Teniente Coronel Franco, del barri de Son Coc de Palma. El seu lloc serà ocupat per una sucursal bancària.

No sé què passa amb els bars on se feien els millors variats de Palma, que tots acaben essent un banc, com per exemple el Triquet. Supòs que és una passa més que confirma la nostra inexistència, la nostra globalització, la nostra tragèdia i desolació confirmada per la lectura, per exemple, de l'extraordinari monogràfic que S'Esclop li ha dedicat al poeta Blai Bonet. Perquè les desolacions s'accentuen més quan se contrasten amb els miracles, i ja ho he dit moltes vegades, S'Esclop és un miracle digne d'estudi "gràcies Joan Fullana i companyia.

Quan veus el Porvenir ja desfet, i plores perquè ca n'Angelita, el forn de sempre, és una boutique Roxana, tens un nus a la gola, una set constant. I només la pot apagar la lectura d'un llibre immens, rotund, extraordinari com La set, de Sebastià Perelló, publicat per El Gall, i que confirma el que alguns ja pensàvem: Sebastià Perelló és un escriptoràs d'aquesta terra nostra, d'aquesta illa nostra, d'aquests dies feliços de la immortalitat, quan els bancs deixaven en pau els variats. Mos fa falta molta reflexió, sí, però encara mos fa més falta una injecció d'acció en vena. Sinó desapareixerem, malgrat Frankfurt. Comencem per llegir llibres extraordinaris com el de Perelló.

Sebastià Bennàssar, escriptor