La Fira de Frankfurt ja s'ha acabat i sembla ser que hi ha vida
més enllà. Acceptem que durant una temporadeta anirem d'allò més
inflat i viurem del record, acceptem que en l'àmbit periodístic
encara ens quedi haver de passar comptes "i no solament econòmics"
i esperar a les estadístiques per saber en què s'ha traduït tot
aquest desplegament, però acceptem també que ja comença a haver-hi
una certa sensació de buidor. O sigui, que és l'hora de començar el
debat seriós i calmat i la reflexió sobre molts dels temes que
s'han posat damunt les taules de Frankfurt "i d'altres llocs del
món", tal com reclamava el mestre Guillem Frontera fa uns dies en
aquest mateix diari.
Per això mateix, val més posar-s'hi de cop.
I de cop vol dir el cap de setmana que ve, quan se celebrarà el XXI
Seminari Blanquerna, que s'ha convertit en un referent
indispensable dins les tardors illenques. Són tres dies de
jornades, acompanyades de les seves corresponents estones
d'esbarjo, que permeten sedimentar, reflexionar i analitzar
"després d'assimilar, per descomptat" tota la informació rebuda.
Europa i la Mediterrània. Països catalans i Mallorca. Els reptes de
futur és el títol genèric d'unes jornades que permetran veure i
viure dins el debat sobre la nostra identitat i sobre aquesta en
relació amb tots els que ens envolten. El programa complet el podeu
consultar a www.grupblanquerna.cat. És de pinyol vermell, o si ho
voleu d'una altra manera, d'Oliva Trencada, un dels grups musicals
que amenitzarà les jornades i que és ben recomanable.
Així mateix, aquests són uns dies en els quals el País Valencià
acollirà un any més els premis Octubre, amb els congressos de
periodisme, de pensament i l'encontre d'escriptors i una
commemoració a la memòria: els 300 anys de la batalla d'Almansa.
Com sempre serà un espai de llibertat ideològica i mental amb el
dret a la llibertat d'expressió "més de moda que mai, quan en
aquest Estat a la gent no li deixen cremar banderes ni fotos de
monarques lliurement, mentre que quan la crema de retrats o la
destrossa d'efígies es fan en altres llocs les aplaudim des dels
mitjans de comunicació públics", la recuperació de la memòria i el
paper de la nostra literatura en constant debat i en constant
interrelació a la capital catalana del Sud.
Però també és el moment de reflexionar sobre fets tràgics, com
la desaparició del bar El Porvenir, de la plaça Teniente Coronel
Franco, del barri de Son Coc de Palma. El seu lloc serà ocupat per
una sucursal bancària.
No sé què passa amb els bars on se feien els millors variats de
Palma, que tots acaben essent un banc, com per exemple el Triquet.
Supòs que és una passa més que confirma la nostra inexistència, la
nostra globalització, la nostra tragèdia i desolació confirmada per
la lectura, per exemple, de l'extraordinari monogràfic que S'Esclop
li ha dedicat al poeta Blai Bonet. Perquè les desolacions
s'accentuen més quan se contrasten amb els miracles, i ja ho he dit
moltes vegades, S'Esclop és un miracle digne d'estudi "gràcies Joan
Fullana i companyia.
Quan veus el Porvenir ja desfet, i plores perquè ca n'Angelita,
el forn de sempre, és una boutique Roxana, tens un nus a la gola,
una set constant. I només la pot apagar la lectura d'un llibre
immens, rotund, extraordinari com La set, de Sebastià Perelló,
publicat per El Gall, i que confirma el que alguns ja pensàvem:
Sebastià Perelló és un escriptoràs d'aquesta terra nostra,
d'aquesta illa nostra, d'aquests dies feliços de la immortalitat,
quan els bancs deixaven en pau els variats. Mos fa falta molta
reflexió, sí, però encara mos fa més falta una injecció d'acció en
vena. Sinó desapareixerem, malgrat Frankfurt. Comencem per llegir
llibres extraordinaris com el de Perelló.
Sebastià Bennàssar, escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.