Sense causes concretes per posar a parir el govern socialista, des dels cenacles més ultres de Madrid s'ha dissenyat una nova campanya protagonitzada per les botelles, rajois, acebes i zaplanas de torn per tal de fer veure un fet virtual: la desaparició de l'Estat, en mans de ZP. La legislatura acaba, i no existeixen pel moment causes fortes que convidin a pensar en dificultats serioses per a l'Executiu. Les polítiques socials desplegades, l'evolució social, l'economia, el tarannà dialogant, constitueixen factors que entrebanquen estratègies més destraleres que, per tant, s'han de cercar en valors pretesament en perill, com ara la unitat d'Espanya, la simbologia de l'Estat o el qüestionament del Cap del mateix. Afiançar el seus: aquesta és la recomanació que surt des del carrer madrileny de Gènova, amb l'esperança que l'abstenció d'esquerres proporcioni la possibilitat de guanyar. El cim del ridícul per refermar aquest posicionament ha estat el vídeo d'en Rajoy. Ja em disculparan, però semblava talment un moneiot dels guinyols, d'aquest programa on surten els personatges histriònics que beuen de la realitat més evident. Els ulls del líder estaven desproporcionadament oberts (com si estassin subjectes amb escuradents a les parpelles), el posat era d'una solemnitat de caricatura i, tot just, vaig enyorar que n'Angelito (ja saben, n'Acebes) aparegués d'un moment a l'altre per dir que es tallava la seqüència. Ni els guionistes del Polònia ho podien haver imaginat millor!
Però el que resulta seriós d'aquesta comèdia bufa d'en Rajoy és que obeeix a un disseny d'oposició en el qual tot s'ho val per a desgastar l'adversari, fins al punt de fer servir el terrorisme, tot inculpant el president ZP, del darrer atemptat. La legislatura clou a nivell de l'Estat, i ho fa com es va iniciar: amb tergiversacions, amb mentides, amb crispacions gratuïtes, amb la desaparició del seny i de la capacitat de raonar. Però a Balears s'ha iniciat una nova legislatura autonòmica, i també tot fa pensar que ha començat amb el mateix guió que ja tenen après aquests pròcers conservadors: més mentides, més tremendismes.
L'agit prop del PP funciona en aquests nivells, amb la clara intenció de consolidar la seva gent i els seus votants i desincentivar els altres. Estam davant un veritable parafeixisme del PP, un ideari que presenta un món en flames i en perill d'extinció que tot just ells, els salvadors de la Pàtria (així s'ha presentat de forma subliminal en Rajoy) podran resoldre. Però atenció que aquesta pràctica de manual no sempre proporciona els resultats esperats, de forma que pot induir desenllaços indesitjats per als mateixos que la incentiven. La població ha de valorar, per damunt de tot, resultats objectius d'una acció de govern, la capacitat d'escoltar i de negociar amb els adversaris o amb d'altres administracions i, sobretot, el tarannà veritablement democràtic (que es desprèn de tot l'anterior) dels actors de l'acció política.
Però mentrestant, haurem de seguir patint de l'agit prop d'un PP cada cop més tancat dins dels pàrams de la intransigència, la mentida política i el feixisme camuflat.
