Purpurina al Principal?
Sembla que han pintat tots els daurats del Principal amb purpurina. Sí, ho sembla, no és una broma. Malauradament, aquesta és la impressió que fan avui els daurats del gran espai interior del teatre. Com pot ser mai un desgavell com aquest? Com s'explica aquesta manca de la sensibilitat més elemental? Ens en feim creus i qualsevol excusa o possible justificació ens sembla surrealista, inimaginable. No ens voldríem precipitar, però no trobam cap explicació lògica per a un tal desbarat. I tot després d'anys i més anys de reparacions, restauracions, rehabilitacions o el que es vulgui dir. Perquè passades diferents obres i aturades, passades cinquanta mil vicissituds, hom entrava amb certa il·lusió a un Principal acabat de renovar. Tanmateix hem de dir que la volumetria terrible del nou buc, aquell embalum grandiós afegit a la façana, ens havia estret el cor. Ens havia aterrit des que comparegué entremig del procés de rehabilitació. Però també s'ha de dir que avui el desastre s'adapta el millor possible al frontis historicista del teatre, és quasi un miracle veure com la terrible volumetria afegida passa relativament desapercebuda. I és així perquè, contrastant, harmonitza amb el classicisme de la façana. Les seves línies són moderníssimes (encara que neutres) i el seu acabat no és de pedra (s'ha pintat d'un gris també molt neutre). Però l'afegit encaixa perfectament en la façana eclecticohistoricista del teatre. Precisament aquest és l'encert del nou buc, la utilització de tots aquests elements i recursos en el seu disseny: neutralitat, modernitat, discreció, absència de mimetismes i equilibri. Per això, com dèiem, un bon dia, entràrem per primer cop al nou Principal amb certa il·lusió. Però durà poc l'alegria, perquè només entrar ja ens decebé el vestíbul. On eren els antics miralls?, els daurats?, l'emblemàtic vermell de les parets? On eren les esplendoroses làmpades dels barandats de marbre blanc? (del bronze antropomòrfic de les quals ens ajuda a fer-ne memòria en Pep Balaguer). On eren els mobles de tota la vida? Tanmateix ens sobreposàrem i ens entretenguérem reflexionant llargament sobre aquell nou interior, sobre aquella nova moda. La decoració neobarroca actualíssima del vestíbul ens mostrava alhora cert minimalisme, cert barroquisme; blancs i negres en abundància. Així és el neobarroc. Tanmateix sembla una tendència una mica penosa, una mica «de mal gust», una moda indiscreta i provocativa en la qual costa entrar-hi. Però la provocació arriba a ser un plaer, també ho és sempre sentir-se del temps, de la modernitat (encara que la paraula ja no se sap què significa exactament). És un gust compartir d'alguna manera un codi que alguns encara desconeixen. Així que ens anàrem sobreposant a la primera i negativa impressió que ens féu el nou vestíbul del Principal. Entretant, seguírem les nostres reflexions sobre la nova tendència en decoració d'interiors. Gairebé ja apreciàvem aquell barroc amb contenció (difícil), amb ironia (també). Aquella moda amb negres (el color icona del neobarroc) i amb blancs que predominen. Amb superfícies dures, pulides, enllustrades, lacades, vidriades, cristal·lines, opaques. Amb molts de plànols llisos contrastant amb algunes superfícies onejants. Amb velluts negres contrastant amb lluentors de vidres i miralls. Bé, d'acord, ja està bé de reflexions. En poques paraules, gairebé apreciàrem, toleràrem almanco, el neobarroc del vestíbul i d'altres espais del Principal. «El que s'usa, té excusa», ja se sap. Era el nostre primer dia al teatre ciutadà més emblemàtic, la primera visita després de la renovació, així que férem un exercici de flexibilitat. Volíem passar una mica de gust.
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- Una vintena de pobles de Mallorca preparen marxes nocturnes simultànies pel proper 31 de juliol
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.