El país sense homosexuals
Amb l'exabrupte de Mahmud Ahmadinejad a la universitat de Colúmbia "digué que a l'Iran no hi ha homosexuals", a servidor m'ha passat com amb la picada de certs insectes "record un atac de xinxes a Tizi Ouzou, a la Kabília": no hi dónes gaire importància de principi, però al cap d'un temps et posa rabiós. Aquest home mentí sobre l'Iran per donar-ne una imatge més neta, moralment mereixedora de tota lloança. No hi ha gaire a dir sobre la bajanada del president iranià, però sí que he de reconèixer que després de sentir-lo em va quedar com un regust amarg, com un malestar general, primer indefinit, després més concret. He mirat de refer el camí recorregut per aquesta mena de neguit per si hi detectava unes causes més ben perfilades, i més o menys podria dir que vaig començar a localitzar-les en traslladar-me mentalment a la situació dels homosexuals iranians: com de dolorosa deu ser la seva inexistència. Perquè una cosa és exercir la teva sexualitat de manera clandestina i l'altra és exercir-la des de la inexistència: amb el benentès que la qüestió no és gens metafísica.
També a Opinió
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Una vintena de pobles de Mallorca preparen marxes nocturnes simultànies pel proper 31 de juliol
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.