Hem perdut el conill

Si les expectatives del PP són proporcionals a la gent que ha fet cas del vídeo pseudoinstitucional que enregistrà el senyor Rajoy demanant exhibició de banderes per fer front a una suposada crisi d'identitat nacional, tenen motius de preocupació. De les poques banderes que adornaven les balconades no institucionals de Palma quasi la meitat duien el bou alcohòlic i bossot. No crec que fos aquesta la «manera especial de celebrar la fiesta nacional» que ens proposava el líder de l'oposició, ni que «por razones que todo el mundo conoce» els seus seguidors escridassin el president Zapatero quan ret militar homenatge als morts en acte de servei. Si les ocurrències del socialista pretenen a força de talonari assegurar la victòria electoral que no acaba d'assentar-se en les enquestes, les del popular no aconsegueixen ni provocar ni la por més primària en els seus possibles votants. Vist el que vérem ahir, pocs s'han cregut que visquem un moment delicat on la ciutadania ha de respondre a una emergència nacional. S'ha demostrat que l'únic que perilla és el resultat de les eleccions generals per a aquells que ja no tendran una altra oportunitat. Res més. Ara bé, si per aquest perill ens han de conduir a un enfrontament passional on s'obviï el debat d'idees, de propostes de govern i de millorament de la qualitat de vida dels ciutadans, potser aconseguiran el contrari, tal com es demostrà a l'anterior convocatòria, on la passió mogué a les urnes suficient electors com per fer-los perdre unes eleccions que creien guanyades abans de penjar el primer cartell. Conten que la setmana passada el seu sociòleg de capçalera, el senyor Arriola, alliçonà els líders regionals del PP per a mobilitzar els seus votants, a la vegada que els prevenia de la importància de no provocar la mobilització dels adversaris. Tendrà feina extraordinària per a fer-los-ho entendre.