Si les expectatives del PP són proporcionals a la gent que ha fet cas del vídeo pseudoinstitucional que enregistrà el senyor Rajoy demanant exhibició de banderes per fer front a una suposada crisi d'identitat nacional, tenen motius de preocupació. De les poques banderes que adornaven les balconades no institucionals de Palma quasi la meitat duien el bou alcohòlic i bossot. No crec que fos aquesta la «manera especial de celebrar la fiesta nacional» que ens proposava el líder de l'oposició, ni que «por razones que todo el mundo conoce» els seus seguidors escridassin el president Zapatero quan ret militar homenatge als morts en acte de servei. Si les ocurrències del socialista pretenen a força de talonari assegurar la victòria electoral que no acaba d'assentar-se en les enquestes, les del popular no aconsegueixen ni provocar ni la por més primària en els seus possibles votants. Vist el que vérem ahir, pocs s'han cregut que visquem un moment delicat on la ciutadania ha de respondre a una emergència nacional. S'ha demostrat que l'únic que perilla és el resultat de les eleccions generals per a aquells que ja no tendran una altra oportunitat. Res més. Ara bé, si per aquest perill ens han de conduir a un enfrontament passional on s'obviï el debat d'idees, de propostes de govern i de millorament de la qualitat de vida dels ciutadans, potser aconseguiran el contrari, tal com es demostrà a l'anterior convocatòria, on la passió mogué a les urnes suficient electors com per fer-los perdre unes eleccions que creien guanyades abans de penjar el primer cartell. Conten que la setmana passada el seu sociòleg de capçalera, el senyor Arriola, alliçonà els líders regionals del PP per a mobilitzar els seus votants, a la vegada que els prevenia de la importància de no provocar la mobilització dels adversaris. Tendrà feina extraordinària per a fer-los-ho entendre.

===

Però si la ciutadania, en temes polítics, demostra tenir el cap més serè que els seus suposats líders, en altres temes perd realment el conill juntament amb ells. L'informe dels Mossos d'Esquadra, amb profusió d'imatges enregistrades des de cotxes camuflats, sobre les infraccions de trànsit comeses els dies del Ral·li de Catalunya, demostra que la hipocresia és la solució quan la lògica frega els negocis. No pot ser que les principals televisions públiques es barallin per emetre curses de cotxes i de motos mentre els seus dirigents saben del cert que la sacralització de la velocitat provoca dol i mort a les carreteres. L'informe de la policia catalana hauria de fer empegueir els polítics que es barallen per inaugurar circuits, rebre els pilots com a herois de la modernitat i subvencionar curses amb doblers públics. Però ja ho veis: la pela és la pela i el negoci del motor s'escriu en daurat sobre el vermell vessat a l'asfalt. Se'ns fa còmplices d'aquesta hipocresia perquè feim de les curses els programes més vists de la televisió, volem que els diaris ens contin, fil per randa, tot el circ que envolta aquest important negoci i pensam que tant enrenou no afecta els cervells més dèbils de la societat. Excitam la passió de la velocitat i després exigim que se'ns garanteixi la seguretat vial: hem perdut el conill.