El passat dimecres, amb motiu d'una nova edició de la Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca, vaig poder veure la representació de Tales of the Body, l'últim espectacle de la companyia mallorquina Au Ments. Aquesta obra segueix la línia marcada des dels inicis "enguany es compleixen els deu anys de la seva formació i han editat un llibre commemoratiu que és una vertadera joia", quan introduïren al circuit escènic de la nostra Illa una nova manera de fer feina, apostant per treballar des d'un punt de vista arriscat i compromès, adoptant uns postulats hereus del teatre gestual o visual i de la dansa contemporània. Andrea Cruz i Tomeu Gomila han assimilat i transformat la teoria des d'una perspectiva innovadora i experimental, la qual cosa els ha permès recollir uns fruits excel·lents: les obres Quan ses bistis volaven, Viatge Tarambana, Voice Void, Asteroide 9.900 i Tales of the Body. Andrea Cruz, en aquesta darrera proposta, du a terme un exercici impressionant de domini del cos a fi de centrar l'atenció del lector i inserir-lo en la història que es va narrant a partir de la creació d'imatges de gran potència simbólica i d'una intensitat poètica d'alta volada. Podem parlar de llenguatge del cos, de la ruptura o trencament del temps i de l'espai, de la combinació de diferents llenguatges "música, dansa, vídeo, il·luminació...", de la força suggeridora d'una balladora joguina que va del tot al no-res, que bascula entre el misteri de la vida i la temença de la mort. En fi, un treball que engendra emocions i que esperoneja la ment de l'espectador.
Canviant d'espectacle, el Teatre Lloseta fou pres divendres i dissabte per l'encant de les Disperses (Ana Alba, Mònica Fiol, Marian Vilalta, Mar Cortés, Maria Rotger, Lluna Zapata), que presentaren Terotitzant, una primera proposta que com es pot intuir ens parla d'una teoria "supòs que n'hi ha tantes com persones, cadascú pot tenir la seva" de l'erotisme i de la sexualitat, del desig i del plaer de viure mitjançant un enfocament lliure de prejudicis i de tabús que no fan sinó limitar les nostres possibiltats de goig. Amb un registre alegre, desimbolt, dinàmic, es van oferint un seguit de peces breus que van des d'una possible catalogació dels diferents tipus d'orgames "fingit, vaginal, gourmet, ametralladora..." a una volta de rosca que presenta l'homosexualitat i el lesbianisme com la normalitat, la qual cosa fa que l'heterosexual sigui vist talment una rara avis, passant pel mal d'amor, la primera vegada o una classe, còmica i divertida per a l'espectador, per aconseguir l'orgasme en solitari. Les històries, que no surten d'aquesta unicitat temática, conformen un receptari per intentar posar remei a alguns dels tòpics més coneguts en aquest aspecte. En conjunt, es tracta d'un exercici fresc, àgil, que desferma el somriure còmplice o la rialla desfeta, i que, a més, desprèn una dosi considerable d'energia i vitalisme.
