Encara que els meteoròlegs no es posen ben bé d'acord, el cap de fibló ha estat una de les nomenclatures que s'han fet servir per denominar la tempesta d'aigua i vent que va patit Mallorca dijous devers les sis. També diuen els serveis de prevenció i de protecció civil que res no feia preveure la magnitud de la força de la naturalesa. Tot va ocórrer en un obrir i tancar d'ulls. Gairebé tots en poguérem tenir una experiència directa i no cal que jo us conti la meva, que de bon tros no va ser de les més males de sofrir, tot es va reduir a una banyada i quatre regalims d'aigua per dins la casa que moriren absorbits per una tovallola.
El que sí era previsible era la tronada que s'anunciava pel divendres. Bastava llegir algunes capçaleres dels diaris del dijous mateix, i de dies anteriors, per saber que la definitiva construcció de l'hospital a Son Espases era un assumpte més que cantat. Ja sé que és fàcil de dir, però gosaria a afirmar que ja hi estava des del moment en què les excavadores varen entrar a la finca i començaren a fer-hi feina.
De fet, la qüestió topava amb dos esculls difícils de salvar. El primer de tots és l'emplaçament. Fer un hospital com el que es necessita a Mallorca requereix una despesa territorial bastant abundosa. Hauria estat difícil trobar els milenars grossos de metres lliures necessaris i sense que aquests estiguessin lliures de qualsevol especulació. Pensem que la terra és una propietat privada, encara. I davant la pressa dels compradors, la llei de l'oferta i la demanda, no fa altra cosa que apujar els preus. Supòs que un sistema d'expropiacions seria llarg i costós. I sospit que aquest procés no hauria estat exempt d'una certa mala bava política. Vull dir, que la cosa més fàcil hauria estat trobar un propietari amb esperit «col·laboracionista», ergo d'unes certes pretensions d'ideològiques progressistes i que fos capaç de no deixar-se temptar per l'oportunitat de treure'n una plusvàlua. En coneixeu cap? Si algú en coneix cap que ho digui. Coneixeu cap terreny no edificat que no hagi estat bandera d'alguna reivindicació paisagística ecològica? Per altra banda, tampoc no és difícil suposar que els gran propietaris dels terrenys hipotèticament aptes no tenguin una certa connivència ideològica amb el PP i que o havien de cobrar a preu de canari jove o hi posarien totes les traves possibles. Una derivació d'aquest escull era la falta de previsió per part dels progressistes, davant un no, caldria presentar una proposta clara i ben estudiada. Qualsevol que tengui un mínim de sentit comú podria preveure que era impossible, o si més no, molt costós per al ciutadà fer l'hospital a Son Dureta. Si ja és difícil fer escola amb obres, encara que sigui als patis, com no ho ha de ser en una mola immensa com és Son Dureta? Com que és impossible traslladar Son Dureta a l'estratosfera "i ja me permetreu l'hipèrbole" o fer que les persones no es posin malaltes durant tres anys, la solució de Son Dureta era més que inviable.
El segon gran escull amb què es topaven era amb la salut de les persones. I amb aquest tema, no s'hi juga. La sanitat, la massificació sanitària, les llistes d'espera, etc. és una cosa prou important i que afecta directament moltes persones. I que a més a més es presta a multituds de manipulacions i demagògies. Vull dir que si una persona pateix les estretors que pugui tenir Son Dureta és fàcil fer-li el cuc de l'orella malalt tot dient-li que ell pateix mentre la classe política embulla la troca en batalles dialèctiques i altres pirotècnies. Governar és tenir també alternatives reals i tangibles, no asos a la màniga que es desfan en el mateix moment de posar-los damunt la taula.
Jo no crec que la credibilitat del govern quedi tocada. Jo crec que la credibilitat del govern quedaria tocada si es passassin un any per cercar una alternativa real i tangible a Son Espases. I la credibilitat del govern quedaria tocada si Con Espases es converteix en un mur de les lamentacions on tots van a plorar-hi una mica i passen la gent amb cançons. La credibilitat del govern quedaria tocada si són incapaços d'explicar ben explicat que, tal com estaven les coses, Son Espases, sense ser l'opció que ells haurien triat, era la més viable i la que millor convenia a la cituadania de les Illes Balears. I la credibilitat del govern restaria ben tocada si fossin incapaços d'impulsar polítiques pròpies progressistes. Hi ha molt per compondre i molta feina a fer per quedar enrocats a Son Espases. És com, si un cop passat el cap de fibló, la gent quedàs lamentant-se de l'infortuni i no es posàs a redreçar les moltes coses que el cap de fibló no se'n va dur per a sempre.
