El compte enrera. Les vespres solemnes d'un confessor (Mozart).
Tic-tac. El muntatge de Sol davant el perill. Gary Cooper al
Consolat de Mar. Hitchcock. Hamlet, Shakespeare. Hemingway, El vell
i la mar. Stevenson, L'illa del tresor. Rembrandt, Crist curant els
malalts, La lliçó d'anatomia del doctor Nicolaes Tulp, La lliçó
d'anatomia del doctor Deyman; i, sobretot, El bou escorxat. O El
llibre de Job (sí, el de la Bíblia). Bé, en el fons, no hi ha
grandesa en el compte enrera, hi ha mediocritat; i Joc brut (Manuel
de Pedrolo).
Em diu un digne, venerable socialista: si no surt Son Espases,
la gent anirà oblidant a poc a poc. Si surt Son Espases, la
deslleialtat esdevindrà història, i el propi hospital serà un
recordatori de la deslleialtat.
Hi ha socialistes que se senten personalment molt agreujats, no
ja pel que pugui sortir, sinó per la mesquinesa amb què s'ha
«gestionat» tot l'assumpte. No s'entén per què es diu que els del
PP són bons gestors. Basta veure com han deixat els comptes. Ara
que aquests...
Per si surt Son Espases, ja circula tot un argumentari de
plastilina que deixa a fora les qüestions essencials (com els
famosos argumentaris del PP sobre l'Iraq). Tot molt roí, una mica
sòrdid. Sòrdid: així era com alguns qualificàvem el també molt
honorable Jaume Matas en els moments més sinistres del seu mandat.
Sòrdid.
La intoxicació mediàtica fa una mica de pena, tot és tèrbol i
poca cosa. Qui pagarà tantes tones de vaselina, tantes carretades
d'ensems? No deien que no hi havia doblers? Començau a estalviar en
propines.
El compte enrera. Per què avui i no un altre dia? Si avui el
president Antich romp aigües, almenys haurà complit una promesa. Es
tractava d'això, de projectar la imatge d'un govern que compleix
els terminis que s'imposa? Una promesa d'allò més innecessària:
s'ha d'estudiar una qüestió tan delicada així, a contra temps? Ara
vendrà d'una setmana, quan havien tengut tant de temps per
pensar-s'ho, per estudiar-ho amb detall, el president i els seus
homes de la salut pública. Es diu que el president Antich volia fer
l'hospital a Son Dureta, però que s'hi han oposat els de salut.
Fins i tot asseguren que el president Antich va ser el primer
sorprès per la negativa dels de salut a complir amb les
expectatives. Quan jo era petit sentia dir que en Franco era molt
bona persona, que els dolents eren els que l'enrevoltaven. Sempre
s'han dit coses així, n'hi ha que xerren perquè tenen boca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.