Dinàvem, adesiara dinam, solem ser quatre, cinc o sis, fèiem una
mica de rentrée, m'agrada trobar-me amb aquests amics i fer un
dinar normal, a un cafetet del carrer de Peraires, el du un
matrimoni que tracta bé les persones i ens serveix plats senzills,
boníssims, bé de preu. Què més vols, per estar bé, que uns amics,
un dinar senzill, i la seguretat que els entens i que t'entenen,
que te transfereixen les seves experiències, les seves impressions,
els seus pensaments, sempre destil·lats per una mirada independent,
pròpia d'unes personalitats autònomes.
Et carregues d'idees per a lectures, comprens que has de matisar
el punt de vista sobre determinades qüestions, se't fan veure coses
en què mai no hauries reparat. També és molt terapèutic, perquè, si
avui te trobes una mica entabenat, envies un missatge, a quina
hora?, a les 14, OK, i això és tot. Saps que t'esperen dues hores
de companyia de persones intel·ligents, cultes, amb sentit comú "o
sia, sorprenents i revolucionàries sense bombes", i aquesta
perspectiva ja et fa sentir com a persona i tot. Ahir no anava ben
bé així, però, perquè l'actualitat pesa com una llosa. Tant com ens
costa, als mallorquins, carregar-nos d'il·lusió amb un projecte
comú, i, ja ho veus, arriben aquests i tot se'n pot anar en orris,
mentre que el Bloc pretén fer-nos creure que té el do de la
ubiqüitat, que pot ser promiscu i alhora immaculada concepció, diu
ell. El panorama és tèrbol, decebedor, servidor em permet de
renyar-los: per què hi creguéreu tant? Es pot voler arraconar el PP
sense necessitat d'il·lusionar-se amb els que l'han de succeir,
aquesta part de la vida és així de grisa, però només és una part de
la vida. Cert, diu l'altre, heu vist l'exposició de Giacometti al
Gran Hotel? Per exemple. O sobretot. Giacometti sempre tengué clar
que primer és la vida, que l'art no és art si no és la vida.
Nosaltres hauríem de tenir clar que primer és Giacometti, i així
aprendríem a situar tota aquesta guarda en el seu lloc, que està
molt per davall del que creim si no hem vist Giacometti. Els seus
dibuixos, els gravats, les litografies, uns quants olis, un
parellet d'escultures, basten quatre retxes per confirmar que la
humanitat no està condemnada a ser com aquesta guarda. L'art et
dóna perspectiva. Giacometti et cuida l'esperit amb intel·ligència
i amor, quatre retxes. Va dir que, en cas d'incendi en un gran
museu, salvaria primer un moix que totes les obres d'art. I si
l'incendi es produís en el moment en què tota aquesta guarda fos de
visita al museu? No m'estiris la llengua, diu ella, no m'estiris la
llengua.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.