No pac ni neg, dec, que el deure fa senyor

O sigui, anem amb punts i amb bones que no són hores d'empentejar ningú, potser, entenc que els hotelers en el seu moment, fa quatre, cinc, sis (?) anys, cobraren dels clients "turistes en concepte de la tan criticada, barrinada, execrada ecotaxa, ben a prop de la marejadora quantitat de cinc mil milions de les antigues pessetones, les posaren a fer retre dins les seves fèrtils i espavilades butxaques, i fins el dia d'avui, en veure-les dóna-li memòries.

Més «o sigui», entra dins la meva sovint aperduada capacitat d'enteniment que, alguns d'aquest gremi de la cosa hotelera, no tots per descomptat, que per tot arreu hi ha bo i mitjancer, però vaja, significats membres d'aquesta dedicació professional, l'any 2003, varen esser peça important en fer fora el dit Pacte de Progrés, fonamentalment amb l'excusa de la ferotge ecotaxa que segons ells i els seus rumbers foragitava el turisme de les nostres illes. Obviant, callant com a morts, que el turista que per un diari es renegàs de venir, el seu millor lloc era assegudet al sofà de ca seva, que ben segur el que estava disposat a pagar per l'estada aquí, no cobria les despeses que en serveis públics generava. Però, com que una mà renta l'altra i les dues la cara, callau i agafarem la vella, que dèiem quan anàvem a treure nius, s'embutxacaren temporalment i fins encara ara els doblers cobrats que havien de revertir en el bé comú, no els entregaren al Govern Balear, com sembla que era el que tocava. Com si no liquidassis els IVA, com aquell que diu. Provau-ho i veureu si us faran les pessigolles endins.

Tot plegat ho cometen després d'haver vists rebutjats tots i cada un dels seus recursos per part del TSJB. Com es menja, això? Que el PP, amb la maneta que havien rebut a les eleccions, com les ovelles amb mosca amagàs el nas a un forat de figuera, ho pot entendre qualsevol, fins i tot jo. I he dit entendre, no aprovar-ho. Però que amb la que cau, el sr. Antich els faci la bona, els somrigui tan cordialíssimament, els faci capadetes i els consenti copets commiseratius a l'espatlla, ja desborda la meva capacitat de comprensió. Clar que sols som un home de poble, essencialment un salvatge, com deia en Seatle, el cabdill indi, i potser no estic preparat per assimilar certs posats d'alta política. De tota manera, si això de l'actual Govern no és acolloniment pur i simple, s'hi assembla molt, què volen que els digui.

Ah, i vull acabar deixant dit aquí que m'agradaria molt, però molt, saber els noms de totes i cada una de les entitats i persones que amb tanta cura i gelosia guarden els nostres doblers. Una curiositat. El que passa és que no sé a qui ho he de demanar sense exposar-me a un tapa morros. Quines coses.