Això no ha fet més que començar. Que a les eleccions estatals de març de l'any que ve es faria una mica de joc brut era una cosa que ja intuíem, però en aquestes alçades l'anunci d'Ibarretxe d'un referèndum/consulta popular ens marca ja el que serà el to de la campanya. Campanya lletja, plena de pors, d'amenaces, de crispació ... La dreta no perdona la pèrdua del que considera el seu tron, i per això la seva actitud i, sobretot, la seva oposició no coneix els grisos ni els matisos: o estàs amb ells o et vols carregar Espanya i la Monarquia, quina ironia! De fet, no s'equivoquen els que pensen que el pols del lehendakari és una provocació que acabarà amb la victòria dels populars. I és que, a hores d'ara, la maquinària conservadora, abrigada pels talibans més sagnants, ja s'ha posat en marxa, és el moment d'assenyalar Zapatero com a culpable per la seva relació amb els nacionalistes. Si Aznar també els va emprar quan els va haver de menester, si va intentar també una treva amb ETA o si va reduir intencionadament l'actuació del Monarca/Cap d'Estat, incomplint de pas el que resa la Constitució, és una qüestió anecdòtica d'una classe política amb escassa memòria històrica.

Així, el que pareixia fins fa uns dies l'escenari idoni per començar a plantejar temes tabú com la necessitat d'una Monarquia s'ha convertit en un camp de batalla on qualsevol protesta o reivindicació serà entesa com una mostra més de la suposada feblesa de Zapatero. Davant aquesta situació no ens han d'estranyar les actituds que a partir d'ara observarem en el titular de Moncloa i el seu partit. Estan en joc quatre anys més de presidència i sembla que el «talant» no és tan rendible en nombre de vots com la intolerància. La cosa pinta a posar-se extrema però encara així no hem de perdre l'esperança en un país que, a pesar dels segrests i atemptats contra la llibertat d'expressió, ha estat capaç de generar un debat sobre la irrealitat d'un cap d'Estat vitalici i hereditari. Per cert, parlant de la Corona, que bé li ha vengut al Rei el nou docudrama del referèndum. Ara que els bascs centraran la majoria d'insults dels nacionalistes espanyolistes no m'estranyaria que el Borbó canti, en la intimitat, el 25 d'octubre de 2008 Fum, fum, fum.