El passat 25 d'abril es compliren 300 anys de la batalla d'Almansa, que es sol considerar l'inici de la Guerra de Successió que començà amb l'enfrontament de mitja Europa contra l'altra mitja i acabà en una guerra entre els territoris de la Corona d'Aragó i els de la Corona de Castella. La derrota en aquella guerra representà per al Principat de Catalunya, València i les Illes Balears la pèrdua de les institucions i la legislació nacionals i la promulgació dels decrets de Nova Planta que encara tenen conseqüències avui.Les hostilitats duraren des del 1907 fins a l'entrada de les troper borbòniques a Mallorca el juliol de 1715.
Si Almansa és el símbol de la derrota, Xàtiva és el de la repressió i la humiliació contra la població civil per part de les tropes castellanes i franceses favorables a Felip de Borbó. A partir d'Almansa les tropes borbòniques varen anar conquerint els territoris que avui coneixem com a Països Catalans. En el seu camí varen trobar importants focus de resistència que liquidaren a sang i foc. Abans de la batalla d'Almansa, Xàtiva i el seu castell ja havien conegut les intencions de les tropes comandades per Felip de Borbó.
Els felipistes, una vegada rendida la plaça, varen incendiar gairebé totes les cases de la Població. La ciutat va tardar un any a ser habitada novament. Els borbònics a més a més li canviaren el nom a Xàtiva, li passaren a dir Nueva Colonia de San Felipe. Aquesta política repressiva ja havia estat aplicada pel mateix bàndol, un any abans a Vila-real. Que va ser cremada i saquejada. En recordança i mostra de rebuig a aquestes dues actuacions vandàliques del borbònics, encara avui, el Museu de l'Almodí de Xàtiva, va decidir penjar cap per avall un retrat de Felip V.De fet, els ciutadans de Xàtiva són coneguts, popularment, com els "socarrats". Probablement l'apelatiu seria adequat per al conjunt dels catalans. És molt senzill, digueu-nos els socarrats.
Els casos de Xàtiva i Vila-real són, probablement els més coneguts però no els únics. He fet un repàs a la trajectòria crematòria dels enviats del rei Borbó i n'hi ha al llarg i a l'ample del país. Vos en faig un resum ja que durant els propers mesos i anys s'aniran commemorant els 300 anys dels fets. El 12 de novembre de 2007, fi del setge de Lleida on es crema part de la ciutat. 3 d'agost de 1713, Sallent és incendiat per les tropes borbòniques. El 4 d'agost de 1713, Badalona és saquejada per les tropes borbòniques. El 29 d'agost de 1713, incendi de Terrassa per les tropes borbòniques. 3 de setembre 1713 Incendi de Manresa per les tropes borbòniques. 3 de setembre de 1713, incendi, novament, de Terrassa per les tropes borbòniques. 3 de setembre de 1713, incendi de Les Salelles per les tropes borbòniques. 14 de gener de 1714, incendi de Torelló per les tropes borbòniques. 14 de gener 1714, incendi de Sant Quintí de Mediona per les tropes borbòniques. 14 de gener de 1714, incendi de Prats de Lluçanès per les tropes borbòniques. 14 de gener de 1714, incendi de Sant Feliu Sa Serra per les tropes borbòniques. 14 de gener de 1714, incendi d'Oristà per les tropes borbòniques. 14 de gener de 1714, Incendi de Sallent per les tropes borbòniques. 14 de gener de 1714 incendi i saqueig de Caldes de Montbui. 30 de juliol de 1714, incendi, novament, de Prats de Lluçanès per les tropes borbòniques... Després vendria l'Onze de Setembre a Barcelona, l'assalt a Cardona i el desembarc a Mallorca i les Pitiüses.No sé vostès que en pensaran, però ja crec que saquejar i cremar ciutats senceres està molt mal fet.Més, fins i tot que cremar una foto. Encara que en aquesta hi surti un Borbó.
