La recerca de polítiques d'habitatge reexides s'ha convertit en una espècie de recerca del calze del Bonjesús, o de la baula perduda, o del responsable de la inundació del metro, o algun altre gran misteri.Les polítiques d'habitatge són com Déu, en teoria són pertot arreu, però ningú les veu. La cosa no està per fer bromes perquè el problema és seriós, però no em negaran que, si algun responsable polític pagàs un euro per paraula pronunciada sobre el tema, aviat faríem un parell de finques.
Ahir vaig sentir un expert en la matèria, el president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de les Illes Balears, Josep Oliver, parlar sobre habitatge avui.
Oliver digué que no hi havia crisi en el sector immobiliari. Afirmava que en realitat l'única cosa que havia passat és que s'havia acabat el boom, el creixement desbordat, però que, en cap cas, estam travessant un crisi "evidentment no feia referència a la crisi existencial dels joves que han de destinar entre un 60 i un 70% del seu sou a pagar el seu habitatge.Sí que són veritat algunes dades il·lustratives del darrer any. S'han disminuït les vendes un 10%. Han augmentat els preus un 4'5%. Es contracten menys hipoteques, però augmenten les quantitats econòmiques objecte d'aquestes hipoteques.
Sembla que, per ara, els habitatges nous no baixaran, però sí que els usats hauran d'ajustar els seus preus. I si en parlam d'usats no podem deixar d'esmentar els 40.000 buits que tenim a Palma. I a dues línies a seguir per tal que puguin ser utilitzables: sancionar o incentivar els propietaris. Sancionar aquells que no els tenen en ús, o incentivar mitjançant avantatges fiscals, seguretat en el lloguer, etc. aquells que sí els posen al mercat.D'altra banda, també cal tenir en compte el lloguer, una possibilitat tan descartada a Balears, com acceptada a Europa. Per què? Qüestions antropològiques, potser?'
