Nervis per conèixer els nous companys i professors, impaciència
per retrobar-se amb els vells col·legues, il·lusió per encetar els
llibres comprats a darrera hora. Aquestes són algunes de les
estampes que envaeixen els centres educatius cada mes de setembre
quan comença el nou curs escolar.
Enguany l'elenc de novetats s'eixampla. Fa uns dies, el
Ministeri d'Educació i Cultura va presentar una nova iniciativa
segons la qual els alumnes que cursin primer de Batxillerat podran
accedir a segon amb quatre assignatures pendents. D'aquesta manera,
s'espera que un alumne que no ha estat capaç d'aprovar set
assignatures de primer amb 12 mesos pugui aprovar-ne nou de segon i
quatre de primer sense haver de repetir. Tot plegat un
despropòsit.
La fita que pareix que s'encalça amb aquesta mesura no és altra
que la de fer un sistema «més atractiu» per als alumnes, els quals
abandonen els centres cada cop a edats més tendres. Evidentment, la
postura del Govern de Madrid ha estat molt ben rebuda per les
associacions de pares i mares i també per l'alumnat, tot quan la
legislatura emet les darreres bategades abans dels venidors
comicis.
Tanmateix, aquest aplanament del camí suposa un altre
contratemps per al ja malferit sistema LOGSE. Resulta evident que
aquest model educatiu amaga tot un catàleg de bones intencions, les
quals han enriquit de manera progressiva moltes de les aules de ca
nostra durant aquests darrers anys: alternatives útils a les ja
caduques sessions magistrals, atenció a la diversitat a dins
l'aula, dilatació de l'oferta d'assignatures, etc. Tot i això, el
sistema no funciona car les xifres de fracàs escolar així ho fan
notar. Però quan parlam de fracàs escolar no només hauríem de
dirigir-nos al perenne èxode d'alumnes que marxen dels centres
atrets i embogits "en moltes ocasions" per sous mileuristes. El
fracàs també rebrota amb l'amagriment continu del nivell acadèmic
amb el qual es presenten a les universitats els nostres joves.
Precisament, és en aquesta minúcia per on hi ha el forat de la
iniciativa de Cabrera. Es vol farcir les aules d'estudiants a canvi
de minvar el llistó i aquesta tendència d'apostar per la quantitat
vers la qualitat pot resultar perillosa en segons quins àmbits. De
fet, basta observar les faltes ortogràfiques de qualque examen de
les proves de selectivitat per adonar-se que l'exigència del
sistema està en un procés de decadència colpidora.La reflexió no
pretén ser en cap cas una apologia del sectarisme acadèmic ni molt
manco del retorn als temps de la disciplina militar a les escoles.
En tot cas, el que es pretén és posar damunt la taula la necessitat
de combinar el disseny d'una educació moderna i suggerent amb una
recuperació de la cultura de l'esforç, qualitat aquesta darrera que
pareix extingir-se a marxes forçades en aquests temps que
corren.
Andreu Mir Gual, geògraf
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.