Nervis per conèixer els nous companys i professors, impaciència per retrobar-se amb els vells col·legues, il·lusió per encetar els llibres comprats a darrera hora. Aquestes són algunes de les estampes que envaeixen els centres educatius cada mes de setembre quan comença el nou curs escolar.
Enguany l'elenc de novetats s'eixampla. Fa uns dies, el Ministeri d'Educació i Cultura va presentar una nova iniciativa segons la qual els alumnes que cursin primer de Batxillerat podran accedir a segon amb quatre assignatures pendents. D'aquesta manera, s'espera que un alumne que no ha estat capaç d'aprovar set assignatures de primer amb 12 mesos pugui aprovar-ne nou de segon i quatre de primer sense haver de repetir. Tot plegat un despropòsit.
La fita que pareix que s'encalça amb aquesta mesura no és altra que la de fer un sistema «més atractiu» per als alumnes, els quals abandonen els centres cada cop a edats més tendres. Evidentment, la postura del Govern de Madrid ha estat molt ben rebuda per les associacions de pares i mares i també per l'alumnat, tot quan la legislatura emet les darreres bategades abans dels venidors comicis.
Tanmateix, aquest aplanament del camí suposa un altre contratemps per al ja malferit sistema LOGSE. Resulta evident que aquest model educatiu amaga tot un catàleg de bones intencions, les quals han enriquit de manera progressiva moltes de les aules de ca nostra durant aquests darrers anys: alternatives útils a les ja caduques sessions magistrals, atenció a la diversitat a dins l'aula, dilatació de l'oferta d'assignatures, etc. Tot i això, el sistema no funciona car les xifres de fracàs escolar així ho fan notar. Però quan parlam de fracàs escolar no només hauríem de dirigir-nos al perenne èxode d'alumnes que marxen dels centres atrets i embogits "en moltes ocasions" per sous mileuristes. El fracàs també rebrota amb l'amagriment continu del nivell acadèmic amb el qual es presenten a les universitats els nostres joves.
Precisament, és en aquesta minúcia per on hi ha el forat de la iniciativa de Cabrera. Es vol farcir les aules d'estudiants a canvi de minvar el llistó i aquesta tendència d'apostar per la quantitat vers la qualitat pot resultar perillosa en segons quins àmbits. De fet, basta observar les faltes ortogràfiques de qualque examen de les proves de selectivitat per adonar-se que l'exigència del sistema està en un procés de decadència colpidora.La reflexió no pretén ser en cap cas una apologia del sectarisme acadèmic ni molt manco del retorn als temps de la disciplina militar a les escoles. En tot cas, el que es pretén és posar damunt la taula la necessitat de combinar el disseny d'una educació moderna i suggerent amb una recuperació de la cultura de l'esforç, qualitat aquesta darrera que pareix extingir-se a marxes forçades en aquests temps que corren.
Andreu Mir Gual, geògraf
