Fa uns dies, la Delegació del govern central a les Illes Balears
donava a conèixer, amb la pompositat i l'exaltació habituals
d'aquestes ocasions, el superèxit de la darrera megaoperació
antidroga, saldada amb el típic/enèsim desmantellament d'una xarxa
de narcos. Els mitjans informaven amb profusió de les grans xifres
del cas: detenció de divuit persones a Eivissa, confiscació de més
de deu mil pastilles d'èxtasi, quilos de cocaïna i haixix, milers
d'euros i dòlars... Impressionant.
Un èxit... o no? Perquè, vejam, a mi no m'entusiasma gaire
assabentar-me que aquesta espectacular incautació s'ha produït
gràcies al fet que no sé quants guàrdies civils s'han infiltrat en
les macrofestes eivissenques. Perquè, com és obvi, aquests agents
hi van poder comprar tota la droga que van voler, i si demà els
mateixos o uns altres policies s'infiltren dins la pròxima
macrofesta, tampoc no tindran cap problema per aconseguir teca. El
que no sents dir mai és que els consumidors se les hagin vistes
magres per aconseguir la mercaderia desitjada. Em sembla més aviat
que la magnificació del èxits policials cada vegada que fan una
incautació més o menys important, és un ritual
político-policial-mediàtic que serveix bàsicament per continuar
tirant de veta amb les il·lusions quotidianes: que les forces de
seguretat funcionen i que estam protegits, i que els traficants de
drogues ho tenen cru perquè el cercle s'estreny. Il·lusions
absolutament vanes, òbviament, com s'encarregarà de demostrar-nos
la pròxima notícia sobre un nou èxit policial contra el tràfic de
drogues...
Crec que és realment preocupant la tebior, el bonisme i la
insuportable lleugeresa que presideix el discurs polític sobre les
drogues. No puc entendre de cap manera que a la roda de premsa en
què el Delegat del govern presentava aquesta operació policial
digués, just després d'explicar això dels guàrdies civils
infiltrats a les macrofestes, que tampoc no hem de criminalitzar
els locals que fan aquestes festes. No, és clar. Les institucions
públiques per una banda han de subvencionar els festivals de música
que han esdevingut veritables apologies del consum massiu i abusiu
de tota mena de drogues (a Barcelona, el logo del Sónar 2007 és
explícitament el símbol de l'àcid!), perquè són un reclam per al
turisme jove i tota la pesca, i per altra banda les mateixes
institucions s'han de gastar una pasta important en campanyes de
prevenció i tractaments de deshabituació per als més enganxats.
Això sí: per tenir el personal tranquil, de tant en tant cal
presentar-li la foto d'uns guàrdies civils cremant no sé quants
quilos de porqueria, o uns senyors molt dolents que entren esposats
a rebre el càstig d'un jutge sever.
Tota aquesta comèdia és en el fons perillosíssima, perquè pot
acabar abonant les tesis més reaccionàries. Que ho demanin als
francesos: han acabat pagant la beneitura de les polítiques de la
mal anomenada i pitjor aplicada tolerància social, donant via
lliure a Le Pen i, finalment, alimentant les tesis de Sarkozy.
Potser seria més lúcid i més productiu que els polítics perdessin
la por a dir les coses pel seu nom, a defugir l'equilibrisme i,
perquè no, a criminalitzar determinades coses.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.