L'actual líder del PP, Rosa Estaràs, manifestava fa pocs dies el seu suport incondicional al Govern d'Antich. Per les característiques de les declaracions es podia desprendre, fins i tot, algun component de sinceritat, immediatament fulminada per un aire contaminat de no se sap molt bé que. El suport en definitiva no era tal, sinó una forma verbal per manifestar, a parer de l'oposició, la debilitat d'un govern que no troba la fórmula de mostrar-se suficientment decidit en el cas de Son Espases. Només unes hores després, els mallorquins hem tingut ocasió de comprovar les goteres i els desperfectos que tenen els governs autoproclamats sòlids. En els països civilitzats les catàstrofes naturals afecten únicament les construccions més fràgils i precàries, els barris oblidats per l'administració i aquelles infraestructures públiques projectades sense consciència. «Quan el Metro s'inunda alguna cosa seva s'inunda, senyora» titularia la revista satírica més llegida del país, en cas de tenir-la, com ho feia La Codorniz en el ponent del Franquisme. Perquè la responsabilitat del Metro no és únicament dels seus gestors, ni de l'executiu de torn i molt menys de les víctimes, que en aquest cas també n'hi ha. Aquest Metro, al marge de la seva història lamentable, és per ventura el símbol de l'estat de les clavegueres del país, allò que els ciutadans no havien estat capaços de denunciar perquè no hi havia arguments suficients per acompanyar la intuïció cívica, ha acabat convertint-se ell mateix en denúncia, en evidència, en icona que no és suficient fer coses, quan aquestes obres no responen a allò que la ciutadania espera i necessita. Desconec si Palma necessitava una infraestructura d'aquestes característiques, però estic convençut que per aquest viatge no se necessitava cap casta d'equipatge. Sigui com sigui, és evident que, després de tot, Antich necessita suport, més que mai, precisament perquè ha de gestionar una maquinària sense garantia, ha de servir amb uns mitjans inservibles i, a sobre, ha d'actuar amb prudència i sentit d'estat. En qualsevol país amb una cultura democràtica mínima, aquests dies es llegiria algun titular autocrític i sentiríem alguna declaració pública demanant perdó a la ciutadania. Aquí, tanmateix, ningú no s'espera una actitud d'aquestes característiques. Anam sobrats de tot.