En aquests dies s'ha presentat a Madrid el manifest Un compromiso ético inaplazable: La ley de la Memoria Democrática, signat per un bon grapat de personalitats d'arreu de l'Estat espanyol. Escriptores, juristes, intel·lectuals, polítics, historiadors i historiadores, associacions per a la recuperació de la memòria històrica, representants públics i un llarg etcètera reclamen que s'aprovi ja el projecte de llei en tràmit a les Corts espanyoles. Un projecte de llei considerat insuficient des del primer esborrany i que ha sofert diverses modificacions fruit de les negociacions amb els grups que donen suport al Govern del Sr. Rodríguez Zapatero.
La legislatura té pocs mesos de vida, el març del 2008 hi ha eleccions i és ben urgent respondre a aquesta crida si no es volen frustrar les esperances dipositades, els compromisos adquirits i reparar el deute històric de la democràcia amb qui amb més esforç i amb més sacrifici contribuïren a restaurar-la (sic).
El silenci imposat per la dictadura del general Franco pretenia relegar a l'oblit tants homes i dones que lluitaren per la defensa de l'ordre legalment constituït, de la República, contra les tropes militars colpistes. Han hagut de passar molts anys des de la restauració de la democràcia, en fa 30!, per poder reivindicar i aconseguir el reconeixement per a tantes persones mortes, empresonades, represaliades durant els llargs 40 anys de foscor.
Avui vull retre un homenatge a una dona que donà un exemple de dignitat com a persona, en no cedir al xantatge de consentir ésser batiada a la presó i ésser mostrada com a roja conversa a la fe catòlica.
El 26 de setembre de 1942 moria a la presó de Can Sales de Palma na Matilde Landa Vaz, una dirigent comunista nascuda a Badajoz, de família culta i acomodada. Era una dona atípica, formada en el marc de la Institución Libre de Enseñanza, admirada per científics, escriptors i artistes, era, «sens dubte, una rara avis en la militància comunista de l'època», segons paraules del professor David Ginard Féron en la presentació del llibre sobre aquesta dona, publicat l'abril del 2005.
Na Matilde no va poder aguantar el darrer xantatge: si no es convertia i abominava de les seves idees, llevarien la llet dels infants de les seves companyes preses de Can Sales. Davant la pressió angoixosa, trià llevar-se la vida. I encara per a més cinisme, fou batiada in articulo mortis i enterrada al cementiri de Palma, cosa que provocà la indignació de la seva família.
La història de na Matilde la podeu trobar a la recerca que ha publicat el professor David Ginard, un estudi exhaustiu d'aquesta personalitat, dels seus orígens, la seva tasca durant els anys de la República i la Guerra Civil, els extraordinaris esforços per salvar les condemnades a mort a la presó de Madrid, i el final a la presó de Can Sales de Palma.
Na Matilde Landa, com n'Aurora Picornell, les germanes Antònia i Maria Pasqual, i tantes altres, han estat motiu de record i homenatge en aquests anys de recuperació de la memòria històrica.
Any rere any cal tenir-les presents i han de formar part del Memorial Balear de la memòria històrica, un compromís recollit a l'Acord per a l'estabilitat política i el futur sostenible de les Illes Balears que han signat les forces polítiques que formen el Govern autonòmic i l'insular.Un exemple per a tantes dones que lluiten cada dia per a mantenir la seva dignitat davant agressions de tot tipus. Un exemple per a les dones i els homes demòcrates que creuen en la força de la justícia, de la solidaritat i de la igualtat.
Lila Thomàs, directora de l'Institut Balear de la Dona