En aquests dies s'ha presentat a Madrid el manifest Un
compromiso ético inaplazable: La ley de la Memoria Democrática,
signat per un bon grapat de personalitats d'arreu de l'Estat
espanyol. Escriptores, juristes, intel·lectuals, polítics,
historiadors i historiadores, associacions per a la recuperació de
la memòria històrica, representants públics i un llarg etcètera
reclamen que s'aprovi ja el projecte de llei en tràmit a les Corts
espanyoles. Un projecte de llei considerat insuficient des del
primer esborrany i que ha sofert diverses modificacions fruit de
les negociacions amb els grups que donen suport al Govern del Sr.
Rodríguez Zapatero.
La legislatura té pocs mesos de vida, el març del 2008 hi ha
eleccions i és ben urgent respondre a aquesta crida si no es volen
frustrar les esperances dipositades, els compromisos adquirits i
reparar el deute històric de la democràcia amb qui amb més esforç i
amb més sacrifici contribuïren a restaurar-la (sic).
El silenci imposat per la dictadura del general Franco pretenia
relegar a l'oblit tants homes i dones que lluitaren per la defensa
de l'ordre legalment constituït, de la República, contra les tropes
militars colpistes. Han hagut de passar molts anys des de la
restauració de la democràcia, en fa 30!, per poder reivindicar i
aconseguir el reconeixement per a tantes persones mortes,
empresonades, represaliades durant els llargs 40 anys de
foscor.
Avui vull retre un homenatge a una dona que donà un exemple de
dignitat com a persona, en no cedir al xantatge de consentir ésser
batiada a la presó i ésser mostrada com a roja conversa a la fe
catòlica.
El 26 de setembre de 1942 moria a la presó de Can Sales de Palma
na Matilde Landa Vaz, una dirigent comunista nascuda a Badajoz, de
família culta i acomodada. Era una dona atípica, formada en el marc
de la Institución Libre de Enseñanza, admirada per científics,
escriptors i artistes, era, «sens dubte, una rara avis en la
militància comunista de l'època», segons paraules del professor
David Ginard Féron en la presentació del llibre sobre aquesta dona,
publicat l'abril del 2005.
Na Matilde no va poder aguantar el darrer xantatge: si no es
convertia i abominava de les seves idees, llevarien la llet dels
infants de les seves companyes preses de Can Sales. Davant la
pressió angoixosa, trià llevar-se la vida. I encara per a més
cinisme, fou batiada in articulo mortis i enterrada al cementiri de
Palma, cosa que provocà la indignació de la seva família.
La història de na Matilde la podeu trobar a la recerca que ha
publicat el professor David Ginard, un estudi exhaustiu d'aquesta
personalitat, dels seus orígens, la seva tasca durant els anys de
la República i la Guerra Civil, els extraordinaris esforços per
salvar les condemnades a mort a la presó de Madrid, i el final a la
presó de Can Sales de Palma.
Na Matilde Landa, com n'Aurora Picornell, les germanes Antònia i
Maria Pasqual, i tantes altres, han estat motiu de record i
homenatge en aquests anys de recuperació de la memòria
històrica.
Any rere any cal tenir-les presents i han de formar part del
Memorial Balear de la memòria històrica, un compromís recollit a
l'Acord per a l'estabilitat política i el futur sostenible de les
Illes Balears que han signat les forces polítiques que formen el
Govern autonòmic i l'insular.Un exemple per a tantes dones que
lluiten cada dia per a mantenir la seva dignitat davant agressions
de tot tipus. Un exemple per a les dones i els homes demòcrates que
creuen en la força de la justícia, de la solidaritat i de la
igualtat.
Lila Thomàs, directora de l'Institut Balear de la
Dona
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.