cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
31°

Els noms dels carrers

He seguit amb molt d'interès tot el que s'ha publicat arran de l'anunci de Cort de revisar la nomenclatura dels carrers de Palma. N'he llegit opinions de tot color. Un article a un diari em va cridar l'atenció. L'articulista atribuïa a l'èxit de la novel·la La Catedral del Mar la recuperació de la paraula «bastaix» i, en conseqüència, l'antiga denominació del carrer des Bastaixos, actual Jaume II. Per la majoria de gent de la meva generació, el nom de «carrer des Bastaixos» mai no s'ha perdut, és el que hem emprat tota la vida, el que vàrem heretar de pares i padrins. Més enrere en el temps, queda la primitiva denominació de «carrer des Segell». Seria interessant que aquests noms, carregats d'història, no desapareguessin amb nosaltres. No sé si seria possible, aprofitant el nou projecte de Cort, afegir a les plaques actuals una referència a les primitives denominacions. Seria una llàstima que l'únic testimoni que restés fossin noms fossilitzats dins planes de llibres menjats per la pols.

Amb tot això de la nomenclatura dels carrers es donen situacions realment curioses. Una d'elles, i que sempre m'ha cridat l'atenció, és el cas del canonge Tarongí i el prevere Miquel Maura. És coneguda la gran polèmica sostinguda entre aquests dos capellans en el segle XIX i reflectida en el llibre d'en Tarongí Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca. El canonge reivindicava el dret que ningú fos discriminat en funció del seu llinatge. En Maura defensava de manera ferotge els prejudicis de classe. Paradoxalment, avui en Maura té una plaça en ple Call Major de ciutat mentre que mossèn Tarongí, juntament amb don Miquel Forteza i Pinya, han estat exiliats a carrers extrems per devers el Coll d'en Rabassa, lloc sense cap vinculació ni històrica ni física amb els dos personatges. En el cas d'en Miquel Maura, es pot al·legar que la seva casa pairal estava en el barri de la Calatrava i, per aquest motiu, se li va dedicar la plaça on es troba el Teatre Xesc Forteza. Però ni don Miquel ni mossèn Tarongí varen néixer a la barriada del Coll. Difícilment seran reconeguts els seus noms com a part de la història del barri bressol de la seva nissaga.

Un altre cas és del poeta pollencí Ramon Picó i Campamar, que a Barcelona té un carrer dedicat i cap a Ciutat.
La història de Mallorca està farcida de personatges que es mereixen el reconeixement d'un carrer a nom seu. Només pegant una ullada a la comunitat jueva mallorquina d'abans de les conversions dels segles XIV i XV, trobam un bon planter de gent que va destacar singularment dins totes les esferes del coneixement. Els metges Judà Mosconi, Aaró Abdal-Hagg, Jonatas March i Mose Ben Ishaq Remós entre d'altres. L'astrònom Isaac Nafuci i els rabins Aaron Ha-Cohan, natural de Narbona i refugiat a Mallorca, Vidal Efrain, que també fou astròleg. El rabí Simó Ben Tsémakh Duran, autor d'importants llibres de literatura rabínica i poesia, mereix una atenció especial: fugitiu de les conversions forçades de 1391 i refugiat a Alger, va tenir una influència indiscutible entre les joves comunitats jueves del Nord d'Àfrica. L'anglès Isidore Epstein, l'any 1930, va publicar l'assaig Les responsa del rabí Simó Ben Tsémakh Duran, traduït al català per Jordi Gendra i Manel Frau Cortés. L'obra està integrada per unes vuit-centes preguntes i respostes.

L'escola cartogràfica mallorquina no es limita als Cresques, hi ha noms tan importants com Angelí Delhort, Angelí Dolcert i Samuel Corcós. Seria el mai no acabar. És una sort poder fer llistes tan llargues de mallorquins tan il·lustres com desconeguts.

De totes maneres, encara que trob un deure recordar amb una placa els mèrits de tota aquesta gent, el més important és donar a conèixer tota la història que els envolta. Que no només el seu nom sigui referència d'un carrer on hi ha una sabateria o una farmàcia.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.