El domini .cat ha complit dos anys de vida, i no ha d'espantar ningú atrevir-se a fer-ne balanços, que, tal com informam avui, són d'allò més optimista. Quan es tractava tan sols d'un projecte, tornaren a sortir de la caverna les veus irades dels que, tot i concedint al català el dret a persistir, veurien amb bons ulls que aquesta existència no anàs més enllà de l'àmbit estrictament domèstic de la llengua. Espanya no és un Estat en el qual la diversitat sigui assumida com a fet enriquidor. Deixant de banda retòriques ocasionals i mostres d'un paternalisme estantís, la diversitat lingüística desperta suspicàcies i resistències, fins i tot en la major part dels sectors socials que a priori estan més ben situats i més ben informats per entendre i assumir la qüestió. La premissa del català com a llengua domèstica va assolir un punt molt agre amb motiu de la campanya per al domini del .cat, entenent aquesta aspiració tan legítima com una manera de treure les coses de lloc amb unes finalitats polítiques de caire segregacionista. Alhora, se li va pronosticar un fracàs sense pal·liatius. Aquest pronòstic només podia originar-se en aquells espais on la vitalitat del català és percebuda com una amenaça, i que són els mateixos des dels quals s'ha maniobrat perquè no assoleixi tots els drets en el context de la UE. No obstant això, la realitat d'una comunitat lingüística que aspira a viure i a desenvolupar-se amb normalitat, de vegades s'imposa amb contundència: n'és exemple carregat de simbolisme aquest segon aniversari del .cat, que Diari de Balears va saludar des del principi com allò que és en essència: la vocació de futur d'una llengua amb un passat irrevocable.