El filòsof català Francesc Torralba, coneixedor en profundi-tat i traductor al català de Kierkegaard, parla de filosofar sobre allò viscut, més que sobre allò imaginat. Des d'aquesta perspectiva, m'he interessat, puntualment, sobre algunes de les perspectives de divulgació filosòfica d'aquest escriptor i professor. M'ha sorprès el seu interès per Kierkegard, un pensador que fins ara havia associat a l'existencialisme i, parcialment, a l'angúnia i el pessimisme inherent a l'existència humana. Tanmateix, un dels vessants més interessants de Torralba és el seu compromís per fer-se entendre des de la pròpia experiència, superant així allò que podria ser un simple joc de paraules. Aquests dies ha compartit el concepte de filosofia pròpia, amb el malestar i l'ansietat del sector productor de bestiar, més concretament amb el de porc negre mallorquí. L'ofec que està patint aquest sector a causa de la puja del cereal i de l'encariment que suposa el procés d'engreix dels animals és un indicador més de l'acceleració del procés de desintegració de la pagesia illenca. La producció de carn de porc associada a una idea de Mallorca sostenible i la dedicació a un concepte de país vinculat a una terra que necessita la pagesia per mantenir la seva identitat paisatgística potser està perdent pes. Un amic, productor, interrompé aquesta setmana la lectura de Kierkegaard i m'injectà una dosi de neguit, d'allò més dur, en contar-me les seves peripècies. Com a mallorquí em dol profundament contemplar la desaparició de tot allò que, com afirmava Guillem Frontera el passat divendres, formava part d'una cultura sense la qual difícilment ja no ens reconeixerem com a país. Si perdem la nostra vinculació biològica i física amb el país, si ens distanciam d'allò que és la matèria i l'essència de la terra per ventura deixaran de tenir sentit les senyeres i les fronteres. Observant la inquietud d'aquell pagès, fins ara avesat a batallar contra els elements, vaig pensar una vegada més en Kierkegaard. Ell també hauria pogut escriure en Alemany, idioma que coneixia profundament, però preferí sempre escriure i publicar en danès, perquè era la seva, com una forma senzilla i poc cridanera de defensar-la i enfortir-la.