Despús-ahir els andalusos varen anar vius. Els Estatuts d'Andalusia, Catalunya i Balears contemplen el percentatge d'inversió de l'Estat a cada comunitat. Balears esperam, com sempre. Andalusia va davant, com sempre. Catalunya va a part, com sempre.La Junta d'Andalusia disposarà de 4.000 euros d'inversió de l'Estat durant el 2008. Quasi res, diu el diari! Què han anat a Andalusia? Grans infraestructures, grans pressuposts, grans inversions... Es diu que són els pobres, però les seves dotacions són molt superiors a les nostres. Mentrestant, ells cobren i nosaltres pagam.

Els criteris que s'apliquen per repartiment dels pressuposts de l'Estat per comunitat és el de la població, de tal manera que Andalusia rep prop del 18% de la inversió estatal. No tenen en compte el dèficit d'infraestructures, la població flotant, els visitants... No tenen en compte res que ens pugui beneficiar. Ho diuen diàriament: «els balears són rics». Jo no ho som. Vostès? On són els rics?

I aquí no acaba la cosa. Andalusia, a més, reclama «el deute històric». Quin deute històric si han rebut més que ningú? es demanaran. Reclamen el deute històric que ja figurà a l'Estatut de 1981 en virtut del retard econòmic de la comunitat i els traspassos sense dotació suficient. Els sona? A nosaltres ens passa alguna cosa semblant, però encara esperam que es reconeguin els nostres drets. De fet, els andalusos ja reberen una part del deute històric amb els governs de Felipe González i José M. Aznar. Ara, encara rebran 300 milions més per aquest concepte.O nosaltres no sabem negociar, o no pintam una regadora, o som beneïts, o quan anam a Madrid ens travam, o no sabem pegar un cop damunt la taula, o alguna cosa passa per sempre ser els darrers dels darrers. Esperem que el president Antich aprofiti la coincidència de govern socialista a l'Estat per reclamar el que és nostre.