Però no hem de permetre que Salut ens posi malalts i ens espenyi aquest final d'estiu tan suau, amb dies de llum sedosa, tendra, que ens anuncia una tardor de bona jeia. Serà, segons el tòpic de l'argot polític, una tardor calenta, perquè els assumptes de molt d'embalum viuran el seu zenit. Certament, les coses aniran millor per al govern del que li anaren a l'anterior, perquè una part substancial de la massa crítica del país ja ha estat assimilada a les noves demandes, al pragmatisme, al possibilisme i a tota quanta forma humana hi ha de substituir les conviccions per les conveniències. O, més ben dit, d'adequar les conviccions a les conveniències. O de fer-ne tot u. Vivim en una societat que no perdona l'eclecticisme ideològic però fomenta l'adaptació a les consignes del moment. I no és el mateix, segons diu l'amo'n Pau de ses Eres. L'amo'n Pau de ses Eres està sorprès de la velocitat d'algunes transformacions, del transvestisme ideològic, de les precipitades metamorfosis polítiques. La gent evoluciona, però hi ha individus que fan mutacions fantàstiques com a reacció a petits estímuls materials. Jo em pensava que ja ho havia vist tot, diu, però les carretades d'encens abocades on fins fa poc se n'hi abocaven de fems, superen les meves previsions. Ell, però, ho observa des de la pau compassada de la seva finqueta, ara que s'hi comencen a encendre els caquiers i les albades arriben amb un silenci de violoncel. Així, diu, és tot molt més bo de dur. Hi ha temporades en què l'aïllament és la millor medicina. Quan una promesa ha decidit el teu vot i el govern, d'entrada, no se sent vinculat pel seu compromís, has de fer un gran esforç de concentració per no perdre totalment la fe en la política. No sabem què farà finalment el govern, és cert, però el fet que no hagi mantengut fermament la seva paraula ni deu dies, ja et diu de quina pasta són els governants implicats. I, llavors, aquests corifeus tan lamentablement entonats, venga encens. En fi, li dic, l'amo'n Pau, no vos ho prengueu a la mala, ara aviat menjarem caquis, encara maduren figues, no vos agraden les nesples? Temps de codonyes, també, i de bon raïm. Tota aquesta gent passarà, com nosaltres mateixos, i val més que donem a les coses el valor que tenen. Què val tot un govern comparat amb els silencis de la vostra finqueta i aquestes olors de terra, de fruita, de fulles? Cert, diu ell, però, quan saps que ja vas per avall, no t'agrada haver de reconèixer que no pots confiar en ningú. Per ventura encara ho arreglaran, li dic. Per ventura sí, admet ell, però han dubtat, i això vol dir que han estat disposats a trair-me, i això no té remei. L'amo'n Pau, li dic, mirau quins núvols, pareixen cols floris. Sí, diu ell, m'han fet ganes de tornar a llegir Baudelaire.