Ho he de confessar, un no és perfecte i comet pecats dels que, per edat més que res, era d'esperar que n'estigués a cobro, ho he de dir o he de rebentar. Aquesta primavera passada em vaig voler comprar un pantalon curt per allò de passar més fresquet les calorasses de l'estiu que s'aproximava, i per això mateix vaig fer una passadeta pels establiments que solc visitar quan es dóna aquest cas, carrer Sindicat, Sant Miquel, i això. Però hi havia un problema afegit. Per mor de la meva definitiva pèrdua de cintura, el necessitava que fos amb elàstics a l'indret allà on clou el ventre, i res de res, no en trobava per enlloc. Fins que a la fi, un dissabte horabaixa que havíem acudit la Neus i jo al Carrefour del Coll d'en Rabassa a cobrir uns descuits de productes alimentaris urgents, en vérem tota una perxa plena d'aquests pantalons concrets amb la cintura dilatable. I molt bé de preu endemés; envoltant els nou euros. En vaig triar dos, únicament guiant-me pel color, i em dirigí als provadors per veure què tal em lluïen. I el primer que em vaig provar, beníssim, un guant, per la qual cosa deduí que no calia provar-me l'altre, donat que era de la mateixa talla, malgrat que el model era una mica diferent, així, a primera vista, en la forma i ubicació de les butxaques sobretot. Quan després de quinze dies o tres setmanes em vaig voler posar el que no m'havia provat per excés de confiança, va ser quan em vaig adonar que era molt curt de tiro, i quan t'asseies onsevulla els darreres, les anques et quedaven al descobert, talment com he vist que fa certa jovenalla, que els agrada dur els calçotets ben amunt, sobretot si són de marca anunciada per televisió, el pantalon ben avall i apa, a ensenyar l'encletxa de la panera. Per afegitó, la disposició de les butxaques de cada costat, sols plantades damunt la base de la tela dels calçons, propiciava que qualsevol cosa que t'hi posassis dedins tendís a perbocar cap a defora just acabaves d'asseure't al cotxe, o al sofà, onsevulla. Mira tu quin pla. I els tenc aquí, a l'estiu al calaix de la roba d'hivern, i supòs que ara que arriba l'hivern el passaré al de la d'estiu, fins que un dia, gens ni mica per sorpresa, desapareixeran de ca nostra per art d'encantament i ningú no en sabrà el què.
El record d'aquests calçons m'ha revengut com la xulla del verro aquesta darrera setmana amb les perspectives del Govern d'aquí, tot d'una que m'he fet una idea a bastament clara del que passava amb el remenat de Son Espases, de l'hospital de referència d'entrada aquí no però ara els senyors de Madrid troben que sí, (la OTAN d'un temps, recorden?) amb més barra que un cavall amb galteres especialitat de la casa. I: són dures les faves però les has de rosegar i empassar-te-les perquè són les teves faves, torrades o crues, tria. Ses Fontanelles, la façana marítima, el segon cinturó circulatori de Ciutat, en llista d'espera i endins i pitja, que és l'hora en punt de prendre decisions incòmodes, que la gent és curta de memòria i d'aquí a quatre anys ja no ho recordaran.
Més companatge: la superlativa capdefavada del senyor Groske Fiol amb allò altre dels premis de la crítica en honor i glòria del censor del franquisme Camilo José Cela i de la pobrissona llengua castellana, que està en vertader perill d'extinció, ella, malanada, com les milanes i els ferrerets, mesquineta. Just en el moment en què ningú ja no parlava dels Premis Ciutat de Palma únicament en català, que era una polèmica closa, acabada, arxivada, arriba aquest pinxo i aixeca l'ocellot. El do de la lúcida oportunitat no és una de les seves virtuts. Si no són ganes notorietat i ànsies loques de sortir als diaris de l'Eberhard en qüestió, no li veig més tita a la cosa, què volen que els digui. Ja m'ho advertí en Tomeu Sancho un dia i jo no m'ho acabava de creure... I per fer els deu reals justs, el col·legi aquest vinculat a l'Opus Dei, ala, nins i nines en aules separades en el més pur estil islamista. I llavors criticam els moros, tu. Plorera tenc, ostres. Amem si aquest pantalon amb defectes de fabricació troba un sastre amb bona mà per fer-li una compostura, que si no... I aviadet, que la llet quan torna agra fins i tot canvia de nom, entesos?
