algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 25°
34°

Això és Alabama! (IV)

(Les cartes que precedeixen la que publicam avui varen aparèixer al Diari de Balears els passats dies 9, 11 i 16 de setembre)
SISENA REFLEXIÓ: Espanya «democratitza» amb lleis el Decret de Nova Planta! Les lleis són normes de convivència per regular les conductes cíviques. De la pròpia naturalesa, se'n desprèn que solen ser mesures restrictives que paren fites a les llibertats. Però no només estableixen deures, també garanteixen drets. La igualtat davant de la llei és una premissa fonamental de les regles de joc. Espanya no ho practica i ens tolera uns drets virtuals que, a l'hora de la veritat, ens són adversos. En definitiva, Espanya només ens confereix deures, perquè ens vol súbdits sotmesos! El maig de 1900, el diari El Globo, precursor de la premsa espanyola d'ara, atacà la Lletra de Convit (per fer el diccionari de la llengua catalana) d'Antoni Maria Alcover. Com que l'idioma és un factor d'identitat, repicaren alarmes contra el separatisme: «No olviden los poderes que el pueblo sólo de oídas conoce la península y en Baleares son más graves los movimientos autonómicos». La Veu de Mallorca replicà: «No té raó El Globo quan diu que no coneixem la península més que de oídas. Demanau al rentabutxaques del «recaudador» en nom de qui ve i, amb tota seguretat, sentireu entre aquella glopada de paraulotes forasteres, la península. On fan aqueixes lleis tan injustes que sols serveixen per baldar-nos? A Madrid, a la península. On es declara la guerra, qui s'endú els nostres jovençans per tornar-los convertits en calaveres? D'on vénen aquests senyors que difícilment entenem i que sempre demanen cèntims? D'on vénen tants de nomenaments de les persones més ineptes i gandules? D'on vénen aqueixes sentències que sempre donen raó als qui governen? D'on ve tot això que pertorba la nostra vida? De Madrid, de la península. I diu El Globo que sols la coneixem de oídas? Tant de bo mai tenguéssim contacte amb els seus representants!». L'article, passats més de 100 anys!, manté tota la vigència i fa evidents els problemes que ara patim: el conflicte lingüístic, l'espoliació fiscal, les lleis injustes, els càrrecs ineptes, els jutges racistes antimallorquins...

SETENA REFLEXIÓ: Cal exigir justícia i no caritat; drets i no almoines! La glosa té 125 anys: «No captem lo dret de viure,/ dret que no es compra ni es ven,/ poble que mereix ser lliure/ si no l'hi donen, se'l pren!». Els pobles tenen dos drets fonamentals: el de conèixer el passat i el de decidir el futur. Espanya ens els furta ambdós. Ens amaga la història (ens vol fer creure que la nostra és la d'ells) i ens prohibeix l'autodeterminació, fins al punt de legislar per convertir en delicte que un govern autonòmic pugui convocar un referèndum! És a dir, prohibeixen l'expressió lliure i sobirana del nostre poble. La ignomínia certifica que ens volen espanyols per força, però també retrata la por que tenen de perdre les darreres colònies. Impedir que la ciutadania opini, burla la carta de les Nacions Unides i profana els drets humans. Algun dubte? Els qui vulguin almoines que vagin a Madrid; els qui vulguin drets, a Washington i a Estrasburg!

VUITENA REFLEXIÓ: Cal no defugir el conflicte! Fer l'estruç, amagar el cap sota l'ala, intentar fer la viu-viu per guanyar temps és un acte de covardia o de traïció, però sobretot és un error que ens va a la contra, perquè tapa la realitat: patim un tracte colonial abusiu! Els debats aclareixen, perquè destrien les posicions que obeeixen a interessos i les que obeeixen a la raó. Tan sols la veritat ens farà lliures! Els mallorquins som socràtics, ben al contrari dels dogmàtics que ens dominen! Som de la terra i no de la guerra. Som de la cultura de l'entesa i no de la imposició. El nostre poble és el que generà el primer parlament de la història, perquè la nostra arma és la paraula. El nostre combat per excel·lència, el dels glosadors, utilitza com a úniques armes les paraules i les idees! Amb ambdues ens hem de defensar, davant de qualsevol agressió, i plantar cara (qui cara veu, cara honora) contra el domini fosc del colonialisme. (Continuarà si el director d'aquest diari m'ho permet).

Bartomeu Mestre i Sureda, autor de «La identitat reeixida».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.