No hi ha com tenir poder, com comptar amb un estat poderós al
darrere, perquè es pugui exercir impunement qualsevol tipus de
violència simbòlica. Els estats, per definició, creen mites, que
fan expandir per dins la societat que dominen, talment com si
fossin taques d'oli, que acaben calant en l'insconscient col·lectiu
(suposant que aquest existeixi) i que modelen el pensament de la
majoria dels ciutadans. Les nacions sense estat, en canvi, no
compten amb els mecanismes necessaris per crear mites, ni tan sols
en el cas de persones que potser mereixerien el procés de
mitificació. Malaurada-ment, els que no tenim estat solem haver
d'aguantar els mites dels altres i, en el pitjor dels casos, acabam
fins i tot convertint-los en mites nostrats.
L'ocupació dels Països Catalans (o, en terminologia medieval i
renaixentista, de la Corona d'Aragó) va ser paulatina i va
presentar diverses etapes. La primera part del nostre territori
nacional que va ser ocupada militarment i desnaturalitzada
nacionalment (assimilada a França) va ser la Catalunya Nord.
Incorporada a França en virtut del Tractat dels Pirineus (signat
l'any 1649, entre els regnes de França i Espanya) deixava la part
nord del nostre país a mercè de l'assimilacionisme francès. A
partir de l'ocupació de la Catalunya del nord, es va imposar la
llengua francesa, s'anorrearen les institucions catalanes i s'hi
instal·laren les pròpies de França i es feu, a partir d'aleshores,
tot el possible per moldejar la ciutadania nord-catalana a la
mesura i condició de la ciutadania francesa, molt especialment a
partir de la Revolució que establia que tots havien de ser iguals
(és a dir, igual de francesos).
En tot aquest procés, hi hagué diversos personatges que hi varen
jugar un paper cabdal. N'hi hagué, naturalment, del camp de la
milícia, però no només foren els militars els que participaren en
l'ocupació. Gosaria dir que els militars no constitueixen l'element
més important, en cap procés d'alienació nacional. Habitualment, hi
tenen un paper més important els intel·lectuals, els pensadors, els
escriptors, els mestres, els funcionaris, els jutges ... Mentre
l'ocupació funciona només per la part militar, encara no ha
arrelat. Quan passa a dominar la ploma sobre l'espasa, el procés
d'arrelament s'està afermant. I, quan s'escampa la caterva de
funcionaris (de tots els rams), al territori ocupat, vol dir que el
procés d'anorreament nacional ja va funcionant de manera ben
seriosa.
Ara s'ha obert un procés, a la Catalunya del Nord, perquè
diverses construccions d'enginyeria i arquitectura militar ideades
per Vauban (entre d'altres afers, l'inventor de la baioneta) siguin
considerades patrimoni de la UNESCO, i, si s'escau, Patrimoni de la
Humanitat. Hi ha qui afirma (el més destacat, n'Agustí Colomines
Companys) que la consideració de les construccions de Vauban
permetrà d'explicar, a nivell internacional, el paper que ha jugat
França a la Catalunya nord, la situació en què s'hi troba la
cultura catalana i que, per tant, afavorirà els nord-catalans.
Bernat Joan i Marí, Secretari general de Política Lingüística
de la Generalitat
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.