algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
30°

Glorificant Vauban

No hi ha com tenir poder, com comptar amb un estat poderós al darrere, perquè es pugui exercir impunement qualsevol tipus de violència simbòlica. Els estats, per definició, creen mites, que fan expandir per dins la societat que dominen, talment com si fossin taques d'oli, que acaben calant en l'insconscient col·lectiu (suposant que aquest existeixi) i que modelen el pensament de la majoria dels ciutadans. Les nacions sense estat, en canvi, no compten amb els mecanismes necessaris per crear mites, ni tan sols en el cas de persones que potser mereixerien el procés de mitificació. Malaurada-ment, els que no tenim estat solem haver d'aguantar els mites dels altres i, en el pitjor dels casos, acabam fins i tot convertint-los en mites nostrats.

L'ocupació dels Països Catalans (o, en terminologia medieval i renaixentista, de la Corona d'Aragó) va ser paulatina i va presentar diverses etapes. La primera part del nostre territori nacional que va ser ocupada militarment i desnaturalitzada nacionalment (assimilada a França) va ser la Catalunya Nord. Incorporada a França en virtut del Tractat dels Pirineus (signat l'any 1649, entre els regnes de França i Espanya) deixava la part nord del nostre país a mercè de l'assimilacionisme francès. A partir de l'ocupació de la Catalunya del nord, es va imposar la llengua francesa, s'anorrearen les institucions catalanes i s'hi instal·laren les pròpies de França i es feu, a partir d'aleshores, tot el possible per moldejar la ciutadania nord-catalana a la mesura i condició de la ciutadania francesa, molt especialment a partir de la Revolució que establia que tots havien de ser iguals (és a dir, igual de francesos).

En tot aquest procés, hi hagué diversos personatges que hi varen jugar un paper cabdal. N'hi hagué, naturalment, del camp de la milícia, però no només foren els militars els que participaren en l'ocupació. Gosaria dir que els militars no constitueixen l'element més important, en cap procés d'alienació nacional. Habitualment, hi tenen un paper més important els intel·lectuals, els pensadors, els escriptors, els mestres, els funcionaris, els jutges ... Mentre l'ocupació funciona només per la part militar, encara no ha arrelat. Quan passa a dominar la ploma sobre l'espasa, el procés d'arrelament s'està afermant. I, quan s'escampa la caterva de funcionaris (de tots els rams), al territori ocupat, vol dir que el procés d'anorreament nacional ja va funcionant de manera ben seriosa.

Ara s'ha obert un procés, a la Catalunya del Nord, perquè diverses construccions d'enginyeria i arquitectura militar ideades per Vauban (entre d'altres afers, l'inventor de la baioneta) siguin considerades patrimoni de la UNESCO, i, si s'escau, Patrimoni de la Humanitat. Hi ha qui afirma (el més destacat, n'Agustí Colomines Companys) que la consideració de les construccions de Vauban permetrà d'explicar, a nivell internacional, el paper que ha jugat França a la Catalunya nord, la situació en què s'hi troba la cultura catalana i que, per tant, afavorirà els nord-catalans.

Bernat Joan i Marí, Secretari general de Política Lingüística de la Generalitat

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.