cielo claro
  • Màx: 34°
  • Mín: 25°
25°

Treballar en una nova versió oficial

Si és el cas, el lector podria fer-se un favor: recuperar l'article que ahir publicava Joan Marí en aquest mateix diari, "Dimonis", on obtendrà un punt de reflexió valuós entorn de la insuportable lleugeresa del periodisme actual. El fet de partida: l'assassinat de Pertur, que la versió oficial presenta com a fruit de les lluites internes d'ETA. Una nova versió, que qüestiona l'oficial, no sembla que hagi despert la curiositat dels mitjans de comunicació. No interessa a ningú, diu Marí que diria un catedràtic de periodisme. I és ben possible. Altra cosa seria que alguna persona relacionada amb els fets hagués tocat el cul a Isabel Pantoja, per exemple: així la història tendria una oportunitat de ser coneguda per l'opinió pública. Però tampoc no ens facem massa il·lusions: no ens agrada que algú posi en entredit els pilars de la transició espanyola, perquè aquests pilars sostenen una teulada grandiosa, que dóna aixopluc a tota casta de foscúries. En la consolidació de l'exemplaritat com a tret definitori de la transició, els mèdia hi han tengut un paper estel·lar. Quan un periodista com Xavier Vinader, citat per Marí, prova de no empassar-se tanta exemplaritat, ara ja no és menester sacsejar-lo, basta aïllar-lo en el buit. Per arribar a aquest estat de coses, s'ha hagut de fer un camí llarg i accidentat, que començà amb campanyes i manifestacions per la llibertat d'expressió. Se silenciava que també es reivindicava el dret al silenci. Aquí, en aquesta nostra regió, que es debat entre la vocació de país i la crida tribal de la païssa, ara vivim una experiència mediàtica digna d'atenció: el treball periodístic "subtil o barroer, hi ha de tot- destinat a crear una "versió oficial" sobre el futur hospital. Se'ns inocula, en dosis que més o menys obeeixen a recepta, la necessitat de creure que no hi ha alternativa acceptable a la ubicació del nou hospital a Son Espases i que el pragmatisme anul·la qualsevol altra consideració. Hauríem de perdre de vista que la gran promesa electoral es basava en la voluntat arterosa d'engany o en la deficient, imperdonable tasca d'oposició. Una riada de tinta ens vol arrossegar de cap a la versió oficial, hi ha moltes persones treballant-hi, molts de focus de contaminació. El pragmatisme sense més consideracions pot imposar-se en algunes qüestions durant aquesta legislatura, però podria tractar-se d'unes victòries pírriques, perquè si ara l'esquerra, globalment considerada, frustra la il·lusió de la ciutadania, és més que probable que deixi al darrera una terra cremada i sembrada de sal, on tan sols els interessos de la dreta podrien sobreviure. Tanta d'opinió com ja hi ha treballant per atenuar el cop no seria suficient per contrarestar-lo a un termini mitjà.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.