Que la política no hauria de ser el regne del deliri és cosa sabuda. La política és la capacitat activa, responsable i veraç de ser realista, en el sentit d'estar disposat a canviar la realitat social conforme a uns determinats interessos, cenyits, sempre, per les condicions objectives. Aquests interessos són els de la totalitat de la població; la política, llavors, és la lluita pel bé comú, i les diferents ideologies són les diverses maneres en què se suposa que aquest bé pot arribar a concretar-se en la vida civil. Quan el bé comú és desplaçat del centre del discurs i l'objecte de lluita política són les utilitats partidistes o de classe, llavors ja no s'està fent política sinó una manera més o menys manifesta d'activitat irregular o directament mafiosa, per a la qual, òbviament, no calia fer eleccions democràtiques. Això ve a tomb del joc negre que envolta l'hospital de Son Espases. Un trencaclosques meravellós en la seva sordidesa, que podria servir de tesi doctoral per a un llicenciat en ciència política amb ganes de tornar-se boig. No deixa d'espantar que l'herència del PP sigui tan funesta que no s'albirin bones solucions; fins aquest extrem la mala gestió pública pot ser demencial o desastrosa. Els vicis són tan grans i manifestos que l'actual executiu s'enfronta a una disjuntiva enorme: sembla que, faci el que faci, en sortirà perjudicat. Fins aquests nivells arriba una herència ben cucada, que no ha permès el benefici d'inventari.
La decisió final no s'hauria de precipitar. En el seu moment, en l'eufòria de la plena campanya, s'acceleraren les promeses. S'ha de tenir confiança en el sentit comú i en la transparència d'una gestió eficient. Aquesta situació pot servir per enfortir el govern si és capaç d'articular la major part dels interessos i trobar una solució viable. I no s'ha de tenir por, perquè sempre hi haurà ferits en aquesta batalla. El disbarat més gran seria no explicar els motius i els efectes de la decisió que es prengui; si es donen els raonaments i les consegüents disculpes es podria inaugurar una nova manera de fer política. Encara que esperar això sembli delirar.
Melcior Comes, escriptor
