Deliri hospitalari

Que la política no hauria de ser el regne del deliri és cosa sabuda. La política és la capacitat activa, responsable i veraç de ser realista, en el sentit d'estar disposat a canviar la realitat social conforme a uns determinats interessos, cenyits, sempre, per les condicions objectives. Aquests interessos són els de la totalitat de la població; la política, llavors, és la lluita pel bé comú, i les diferents ideologies són les diverses maneres en què se suposa que aquest bé pot arribar a concretar-se en la vida civil. Quan el bé comú és desplaçat del centre del discurs i l'objecte de lluita política són les utilitats partidistes o de classe, llavors ja no s'està fent política sinó una manera més o menys manifesta d'activitat irregular o directament mafiosa, per a la qual, òbviament, no calia fer eleccions democràtiques. Això ve a tomb del joc negre que envolta l'hospital de Son Espases. Un trencaclosques meravellós en la seva sordidesa, que podria servir de tesi doctoral per a un llicenciat en ciència política amb ganes de tornar-se boig. No deixa d'espantar que l'herència del PP sigui tan funesta que no s'albirin bones solucions; fins aquest extrem la mala gestió pública pot ser demencial o desastrosa. Els vicis són tan grans i manifestos que l'actual executiu s'enfronta a una disjuntiva enorme: sembla que, faci el que faci, en sortirà perjudicat. Fins aquests nivells arriba una herència ben cucada, que no ha permès el benefici d'inventari.