A l'entorn de la decisió sobre el nou hospital de referència, aquesta «primera crisi» del Segon Pacte, s'aixeca la tempesta. Quatre llamps d'estiu, mar de fons massa primerenca, i això ja s'ha escrit: per a les pròximes eleccions "les que compten aquí" la infraestructura ja estarà construïda, i l'argument sonarà estantís, amb incidència just sobre els veïns descontents i en els sectors més rancorosos. I això no vol dir que facin ben fet, però l'errada no ve tant de l'incompliment d'una promesa "lleig!" com de la formulació de promeses sense fonament. Aquelles que tu i jo sabem ben cert que no es poden omplir. I al cap i a la fi, ai, quants de pactes, relacions, fidelitats i aliances es fan sobre aquesta base inconsistent de promeses de fang cru i massa abeurat. Aquest mateix que deformam tot just amb una llambregada. El nou govern no té una vida separada i independent de l'anterior: assumeix projectes, compromisos i deutes (!); puja a un tren en marxa que no pot ni frenar en sec ni canviar d'orientació de la nit al dia. Però no es pot governar just a dèbit, des del victimisme. Una obra com Son Espases "i parlam del futur hospital de referència perquè és l'assumpte que marca l'agenda aquests dies" no es pot justificar per la inèrcia, i més quan des de molts d'àmbits s'ha alimentat a consciència la hipòtesi d'una paralització definitiva. Cal interrogar l'executiu per l'orientació de l'acció política. I potser els «per què» ens menaran cap als «com», i no a l'inrevés "que els mètodes ens condicionin els objectius, com sembla que passa ara massa sovint". ...I en tot cas, si la raó principal per la qual s'havia d'aturar el nou hospital eren les sospites de maniobres especulatives als voltants de l'estructura, potser podríem començar per vetar qualsevol moviment de terres per les rodalies. Véngui d'on véngui, des d'ara mateix i fins d'aquí a un quart de segle, com a mínim...