Com a votant del Bloc i com a mallorquí, deman als dirigents d'aquesta coalició que, si no poden tornar a dur n'Antich al solc amb l'assumpte de Son Espases, com a mínim procurin salvar la dignitat del Bloc i l'esperança dels seus votants i, en conseqüència, deixin el PSOE (i UM) que governin en minoria.

La cosa pitjor que pot passar a un poble colonitzat, que veu amenaçat el futur de la seva identitat, que veu com no s'atura mai la destrossa del seu territori, és perdre la il·lusió i l'esperança que hi hagi dirigents polítics que no es baixen els calçons davant la primera dificultat que es presenta, que no traeixen els seus electors perdent de vista en tres mesos les expectatives que ells mateixos havien creades. El poble vol homes d'una sola peça. No vol cuques molles. Només està derrotat el qui es dóna per derrotat. Tant té si el mallorquinisme té mil, deu mil o cent mil adeptes. No és això el que compta. És si els seus adeptes tenim il·lusió i esperança que el destí de la nostra Pàtria es pot redreçar o si, com volen els nostres colonitzadors, pensam que no hi ha res a fer, que tot és per demés, que, com diuen els votants del PP a l'hora de justificar segons quines coses que hem vistes els darrers quatre anys, «tots són iguals». Es farà còmplice el Bloc d'aquesta conclusió fatal a què n'Antich acaba d'abocar els seus electors? I si el Bloc també fa coc-coc, deman, com a militant d'Esquerra, que almanco el meu partit cerqui i trobi la manera de no fer-nos còmplices de la traïció de Son Espases. D'aquesta manera, ens podrem presentar a les eleccions del 2011 amb el cap alt. La dignitat té un preu. Si perdem Son Espases, almanco conservem els electors que creuen que una altra Mallorca és possible.

Jordi Caldentey. Esquerra-Illes