Els dimonis constitueixen un element indispensable de la cultura popular del nostre país, en tant que esperits del mal i per la iconografia generada a partir de la fabulació sobre aquests esperits. Travessen de banda a banda el folklore illenc i les seves representacions encara protagonitzen capítols importants del calendari festiu. La cultura popular, ben cert, els ha privat de solemnitat "també, per tant, els ha rebaixat uns graus de maldat" i s'ha estimat més perpetuar-los en els seus aspectes més grotescos. Són éssers entremaliats, que qualsevol persona està en condicions de fer tornar a l'infern amb la cua entre les cames i la forca baixa. Amenaçadors o risibles, aquests éssers, que tant trobarem botant devora els focs de sant Antoni com extasiats per l'aroma festiu de l'alfabreguera, han acompanyat els nostres avantpassats i ens acompanyen a nosaltres com a element de continuïtat. Aquests dies, Ibatur i l'Institut d'Estudis Baleàrics els han duit més enllà de l'Atlàntic perquè es motrassin a Nova York, en una acció de promoció turística i cultural que segurament cobrarà sentit si fa part d'una nova estratègia d'imatge del nostre país a l'estranger. És obvi que a la promoció turística de les Balears, llevat d'accions puntuals o d'iniciatives que les contingències polítiques han privat de continuïtat, li ha mancat en els darrers decennis allò que en diríem personalitat, capacitat de caracterització de l'oferta. Es convida el possible turista a qualsevol de les nostres illes de la mateixa manera que se'l podria convidar a qualsevol altra colònia turística, sense que el missatge contingui la crida específica de cada illa. Els promotors i les autoritats en matèria de política turística han ben oblidat que allò que dóna caràcter a un país és la seva cultura, a partir de la qual s'obté una comprensió més profunda dels altres atractius i unes possibilitats majors de gaudir-ne. Els dimonis, per ells tots solets, no canviaran les coses, però sí que podrien obtenir un paper destacat en l'elaboració d'una imatge més atractiva del país, en substitució de l'actual imatge, d'una vulgaritat aclaparadora.