Pel bé del nostre poble

Atesa la densitat de bons sous i de beneficis que un esdeveniment així aconsegueix reunir, propòs que surtin a subhasta en el mercat publicitari aquests minuts. Els especialistes sabran valorar l'univers de potencials clients allà congregats i posar-li preu adient a l'espai. Si han pogut fer creure que la «novedosa» graella d'una televisió pública pot tenir cabuda en l'acte institucional de la Diada no els serà difícil de justificar, la pela és la pela, uns pocs minuts de rendible entreteniment. Supòs que, per exemple, qualque clínica especialitzada amb xulla i silicona no ha somiat mai tenir pels seus anuncis un públic tan adient i captiu i estaria disposada a la despesa. Només és una idea que, patriòticament, la cedesc de franc. Tot sigui pel bé del nostre poble.

Els premiats m'agraden uns més que els altres. Això és Mallorca, com bé ens recordà l'homenatjat Baltasar Porcel, i la diversitat dels premiats la trià gent diversa d'una Mallorca que és pura diversitat. Les paraules de Heidegger, en boca de l'escriptor andritxol, sonaren a resum i a advertiment: la llengua és la casa de l'ànima, ens repetí amb vehemència. Després, la presidenta Armengol, amb calçons (per marcar diferències) argentats, ens recordà que som fills de la llengua i de la cultura catalanes, però que tot això queda en un no res si no hi ha doblers. Sense recursos es pot fer retòrica però no política, digué. I jo, badant entre els convidats de veres, vaig entendre que allà fèiem retòrica i, en el millor dels casos, coreografia. La política necessita recursos, i la manca d'aquests era l'únic en comú que tenien totes les converses.