Les tres temptacions
Volen, volen tudons? Sí! Volen, volen, milanes? Sí! Volen, volen ametllers? També! Els membres de la Comissió Tècnica que ha de dictaminar quin serà el futur de Son Espases, es troben reunits i, ara per ara, no acaben. De tant que discuteixen?, demana un. No "respon l'altre". De por de sortir al carrer. Al carrer? I tant! Al carrer. El poble murmura més que a una església. I murmura coses lletges. El President Antich va prémer el timbre de la sala on es troba reunida la Comissió Tècnica i li va respondre el silenci. Dormen, potser?, va demanar a Albert Moragues. O han tocat el pirandó com el ramat que endevina la tempesta, conclou el número dos del Govern. Aleshores...?, demana Francesc Antich en diàleg amb la pròpia consciència. Fes veure que fas cinc minuts de reflexió tibetana "li respon Albert Moragues", i anuncies a dret i a tort que Son Espases és d'en Florentino Pérez. Sospira, Antich. Prova d'accedir a la sala on es reuneix la Comissió Tècnica i la porta està tancada. Ningú no li respon. Por las gradas sube Xisco/ con toda la muerte a cuestas...!, recita amb veu engolada un lloro acabat d'arribar de l'Havana. Què vol dir aquest...?, demana Antich. Que has begut oli, li respon Albert Moragues amb cara de metge que diagnostica un còlic tancat. Mira per la finestra, el President. Si Wendy li fes l'abella per davant el nas, s'hi aferraria a les cames sense dubtar-ho, per tal de volar cap on fos. Volen, volen camions? No! Volen, volen, cadires? No! Volen, volen, garrofers? Sí! Francesc Antich cerca el consens. Amb els frares de la Real, sobretot. En parla amb Albert Moragues i amb Florentino Pérez. Preparen l'estratègia. Així, un matí de setembre de sol lluminós i airet falaguer, Albert Moragues, vestit de pageseta alcoveriana, va fer de trobar-se amb el reverend Josep Amengual. Bon dia, gentil poncella!, exclama el frare. Som la pageseta/ que presents et du./ Jo vénc de la Serra/ mes no som per tu..!, respon el Vicepresident del Govern amb un gest airós. Idò de qui ets..?, pregunta el frare. D'aquell que vulgui viure emmirallat als meus ulls i no miri, ni de cua d'ull, cap a Son Espases, respon Albert Moragues oferint-li una poma del ciri que fa mosseguera. De sobte, perd les rialles, el reverend. Allunya't, Maligne!
També a Opinió
- Recollida de signatures contra la macrourbanització de Palma
- Oferta milionària per a comprar la plaça de toros de Palma
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Els hotelers llancen la campanya 'Tourist, go home happy' amb la intenció de contrarestar les multitudinàries protestes contra la turistització
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.