En la campanya de les Nacions Unides per reduir la pobresa al món s'inclouen propostes que fa alguns anys eren impensables. Abans de final d'any uns vuitanta pobles africans de Kenya, Mali i Etiòpia i altres països tindran telèfon mòbil per primera vegada. Un estudi de fa dos anys va demostrar que la introducció de devers deu telèfons mòbils per cent habitants incrementava la producció econòmica de la seva comunitat en prop d'un 0.6 per cent. Tot i que els resultats d'aquest darrer experiment de l'ONU no es coneixeran durant molts anys, l'organització diu que aquesta és una tecnologia que es pot exportar d'occident que té un efecte notable sobre el benestar dels que la reben. Se suposa que el telèfon permetrà, per exemple, establir un número per a emergències mèdiques. També donarà possibilitat a estendre les xarxes comercials limitades que existeixen. Des de comanar productes a distribuïdors fins a poder parlar amb persones que cerquen treballadors, totes les relacions comercials, segons les intencions del programa, seran més fàcils. Fins i tot, es presenta la possibilitat d'establir-se com a taxista en aquesta àrea de població dispersa si els possibles clients disposen de telèfon per comanar-lo, segons l'ONU. Potser el telèfon mòbil donarà un impuls a l'economia d'alguns pobles, i la visió occidental és que l'arribada de millors comunicacions va ser la clau per al creixement de moltes comunitats europees i americanes. Per què no ha de ser el mateix cas als pobles africans? Caldrà que passin alguns anys per saber si això només ha estat el darrer intent per exportar als països pobres la moda del dia d'Europa, o si el mòbil és realment una eina que emancipa els pobles aïllats als racons més pobres del planeta.