A les persones que valoram en democràcia la feina de l'oposició, és possible que se'ns presenti una prova maligna per mitjà de l'afer de l'hospital a Son Espases. Durant la legislatura passada, l'oposició al govern «popular» en algunes institucions va ser de pèssima qualitat, i sembla que hi ha un cert acord en l'estimació dels moviments ciutadans com a motor del canvi polític a les principals institucions de la comunitat. Però no sabem si els nous governants això ho tenen present en la mesura en què el carrer l'hi té. Hi ha la sensació que aquests governs no s'han guanyat per la logística dels partits polítics, i sobretot per la del PSOE, i que, per tant, d'alguna manera són usufructuaris d'allò que han guanyat els moviments ciutadans. Aquest és el tret definitori de la relació entre els governants i els sectors socials que els donen suport, però no sabem "perquè no ho sembla" que els governants en tenguin una consciència tan viva com l'hi té la seva parròquia. És com si ara tenguéssim els governants a prova, per més que ja sabem que qualsevol persona mediocre, en tenir taula i despatx institucionals, comença proclamant que no n'és digne i al cap de tres setmanes no s'explica com havia funcionat el món fins ara, sense ella. Bé, realment es va fer correctament la feina d'oposició pel que fa al projecte d'hospital a Son Espases? Per la forma en què el projecte esdevingué material argument de campanya electoral, seria una roïnesa pensar que la feina d'oposició "estudi en profunditat de tots els afers de la vida pública" no s'havia fet correctament. I, no obstant, ara hi ha indicis de la voluntat del govern regional de fer anques enrere, i ha sortit a llum un intent de suborn «cultural» "amb l'etiqueta de contrapartida, és clar", concebut per alguna ment d'alta toxicitat, ço és comprar l'aquiescència de la comunitat dels missioners a canvi de restaurar el monestir i crear la càtedra lul·liana. Recorda l'acció d'aquell seductor que, volent empaitar una beata, començà per regalar-li una Bíblia. La beata acabà cedint, però els veïnats i els missioners no s'han posat preu. Només puc dir que, pel superior general de la congregació, Josep Amengual, servidor posaria la mà al foc "sempre amb el benentès que no hi hagués cap altra sortida. En qualsevol cas, mai com ara un govern depenia tant i tan directament de la gent del país. Hi ha una gran diferència entre que la seva gent se senti defraudada i que la seva gent se senti desposseïda. Si el govern de la comunitat fa allò que tots temem, no hi ha dubte que moltes persones se sentiran desposseïdes d'un rèdits de ciutadania guanyats amb esforç i dignitat.