No fa gaire, amb motiu de l'entrevista que va mantenir el president de l'OCB i el director general d'IB3, es va parlar del perfil lingüístic que tendria aquesta televisió. Les declaracions del director donaven per fet que IB3 assumia la funció que li correspon com a televisió pública de les Balears: fer la programació en català i difondre un model de llengua adequat. Tot i ser tan obvi, n'hi ha que hi han reaccionat, com demostren la manipulació que n'han fet i la polseguera armada, com si fos una invocació del diable.
Que ha de ser una TV en català, hi haurien d'estar d'acord fins i tot els qui, amagant el caràcter de llengua pròpia del català, voldrien una situació totalment equilibrada entre les dues llengües oficials. L'oferta televisiva actual a les Illes suposa, en els millors moments, prop d'un 30% en català i un 70% en castellà. Això en TV analògica, perquè en TDT la desproporció és brutal (mig canal en català; i 21'5 en castellà). Fins i tot cercant l'hipòcrita 50%, no n'hi ha prou que IB3 sigui totalment en català per reequilibrar l'oferta entre les dues llengües.
IB3, a més, té una altra finalitat lingüística: la de participar en la creació i difusió d'un model de llengua adequat per als diferents usos en els mitjans de comunicació. La contribució que pot fer un mitjà com IB3 és clarament superior al que es pot fer des de molts altres àmbits com, fins i tot, l'escola.
Tot i quedar molt de camí a fer, a les Balears ja hi ha (a part del referent marcat per mitjans d'altres territoris de parla catalana) algunes orientacions prou sòlides, com el model que ha difós el centre regional de TVE o els llibres d'estil elaborats per a IB3 o per la UIB per als consells de Mallorca i Menorca. Ara bé, si ja està prou consolidat el model per als usos més formals (la llengua dels informatius, per exemple), encara queda molt a recórrer fora d'aquests usos.
La llengua dels mitjans audiovisuals no és monolítica; ofereix prou variació segons, sobretot, el grau de formalitat dels diferents usos (des de la veu en off en documentals a les entrevistes al carrer). Així, oposar, com passa sovint, «modalitats» a estàndard no és adequat, perquè l'estàndard és també una modalitat de la llengua pròpia de les Balears. Per tant, els usos en els mitjans illencs s'han de correspondre, en general, amb les modalitats pròpies (des de l'estàndard, compartit amb els altres territoris, fins als col·loquials). L'amplitud dels graus de formalitat, però, no justifica la presència d'incorreccions, perquè informalitat i correcció no s'exclouen.
La transcendència d'IB3 exigeix que l'elaboració i difusió d'aquest model no sigui sols pensant en els seus productes, sinó que ha de ser referent dels altres mitjans audiovisuals de les Balears. Per això, tal com reclamava l'OCB, cal que assumeixi aquest paper creant un servei propi d'assessorament lingüístic. Al marge de l'interès d'establir una col·laboració permanent amb la UIB, pel paper que li atorga l'Estatut, hi ha d'haver un servei lingüístic de qualitat incorporat a l'estructura d'IB3, format per un equip de professionals estable que s'especialitzi progressivament, amb tècnics de perfil sòlid al capdavant (en coneixements, experiència i prestigi, que inspirin seguretat als professionals). La resta de personal, inicialment, pot ser integrat per persones que han completat els estudis recentment i que, a IB3, puguin iniciar el procés d'especialització professional. L'estabilitat d'un nucli d'assessorament d'aquestes característiques és indispensable tenint en compte la funció dels mitjans de comunicació públics, pel que fa a la llengua. És evident també que, simultàniament, es poden externalitzar una part de les tasques de revisió i correcció, però sotmeses sempre als criteris del servei lingüístic propi.
La construcció i difusió del model de llengua no és fàcil. Primer, per la urgència de disposar-ne, en el sentit d'haver de recuperar el retard provocat pels anys d'absència del català en els mitjans de comunicació. Però també per la complexitat que suposa el fet que IB3 abasti totes les Illes, perquè, a la divisió territorial, hi correspon una imatge mental de parcel·lació lingüística que convé no oblidar. En el nostre cas més que en altres, els ciutadans s'han de reconèixer en el model de llengua adoptat pels mitjans; a més, el reflex de la diversitat interna de les Illes és garantia de l'evidència d'unitat amb la resta de territoris de llengua catalana. En la ruta cap a un model d'aquestes característiques cal que IB3 faci de brúixola.
