L'escrit en què el jutge Castro Aragón denunciava per calúmnies els membres del Lobby per la Independència, publicat l'altre dia en aquest mateix diari, és un bon exemple del grau d'encarcarament del llenguatge judicial espanyol. Qualsevol amb un mínim de coneixements del llenguatge administratiu i judicial català degué quedar espaordit en aventurar-se en la lectura "així definiria jo el concepte de lectura" de l'esmentat document. Un devessall de perífrasis, gerundis de posterioritat, recarregaments i repeticions innecessàries, expressions enfarfegades i arcaiques, abstraccions, incisos i més incisos, tirallongues de frases "280 paraules, ni més ni menys, fins al primer punt!" el convertia en un escrit obscur i il·legible, un text que transgredia les normes més elementals del bon ús lingüístic. Ignorància disfressada de domini d'un llenguatge especialitzat. Res més allunyat de l'estil administratiu català, caracteritzat per la senzillesa, la claredat i l'absència de trets humiliants i afalagadors. L'escrit del jutge Castro era, en definitiva, un reflex de l'encarcarament del propi sistema judicial espanyol, incapaç d'adaptar-se als nous temps.
Joan Llull. Sant Llorenç des Cardassar
