Vaig assistir a l'acte de dijous vespre, convocat arran del darrer cas de discriminació racista contra els drets civils. Un públic nombrós amb indignació reprimida mereixia i necessitava qualque cosa més de la que varen oferir els benvolguts i benintencionats organitzadors: discursos dignes, políticament correctes, però amb excés de prudència. Contra la nostra tradició històrica d'ençà del Gran i General Consell, no es va oferir el «torn obert de paraules». Em consta que algunes persones haurien aportat bones idees. Per això, he decidit remetre un conjunt de Cartes al Director per exposar reflexions que no vaig sentir, per mostrar altres alternatives de les que vaig sentir i, en tot cas, per aportar propostes concretes a debat amb voluntat d'endevinar solucions efectives. Per raons d'estratègia i d'eficàcia, algunes de les mesures que entenc imprescindibles les remetré directament a l'Obra Cultural Balear, entitat que les hauria de liderar.
Primera reflexió i proposta: Entre el cas Antoni Mestre (que no va ser el primer!) i el de Saïda Saddouki, han passat tres anys. Entre un i l'altre, s'han fet públics nou casos més (8 a Palma i 1 a Sineu) protagonitzats per gent armada que té l'obligació de respectar les lleis, d'oferir-nos seguretat i que està a sou de la ciutadania. Un abús (conegut) per trimestre sense cap mesura disciplinària als autors certifica que Ramon Socias, en aquesta matèria, és un incompetent. Fa tres anys ja va utilitzar allò que vaig qualificar de «sil·logisme pervers». Socias va dir (i ara ha repetit) la frase màgica: «si es demostra que la denúncia (d'Antoni o de Saïda) és certa, n'expedientaré els autors». Com que NO es demostra (els autors ho neguen) no es fa res. El resultat? En comptes de crear una vacuna, Socias estimula la repressió i fomenta nous «herois» a les casernes contra els súbdits indígenes! I això que el mes de juny passat es va aprovar la Llei Orgànica de Règim Disciplinari de la Guàrdia Civil, la qual considera (ho transcric): «falta molt greu amb suspensió de servei i feina entre tres mesos i sis anys, i pèrdua de graduació, la desatenció o desconsideració a les persones que s'expressin en català» (o gallec, o euskera). Això ens ho fan cada dia, amb impunitat absoluta dels infractors i desídia del seu responsable polític. Les promeses de Ramon Socias, després de tres anys i 11 persones vexades, han resultat més falses que un duro sevillano: «Ramón Socias investigará si se produjo una acción contra él (Antoni Mestre) por hablar mallorquín, caso en el que la Delegación del Gobierno adoptará las acciones disciplinarias oportunas» (UH 23-6-2004), «Ramón Socias tomará medidas para acabar con la discriminación» (DM, 1-7-2004), «Socias sancionarà els funcionaris que no deixin parlar en català» (portada DdB, 6-7-2004). Davant de tot això, vull demanar on són tots els que demanaren la dimissió de Miquel Melià Caules per les seves estúpides declaracions contra els qui exigim els nostres drets civils (lingüístics inclosos)? O no són més genocides els fets que les paraules? Vertaderament, Xirinacs tenia raó quan assenyalava que el mal major no era l'atac dels enemics, sinó la complicitat passiva dels «nostres» líders! On és SOS RACISME? Inclourà aquests fets Amnistia Internacional en el seu informe 2007? Què esperen tots els partits democràtics a exigir la dimissió de Socias? No fer-ho en raó del color polític és un acte menyspreable de sectarisme, d'incoherència, de genuflexió i de falta d'ètica. En tot això, almenys fins ara, els partits «progressistes» han demostrat la mateixa credibilitat democràtica que el PP: gens! Per això, entenc que l'OCB ja hauria d'haver demanat la dimissió de Socias no ara, arran del cas Saïda, sinó de l'immediat després d'Antoni Mestre, molt especialment del cas paradigmàtic de Joana Estarelles Dolç el desembre de 2005. Socias no defensa ni protegeix els drets civils dels ciutadans. Almenys no ho fa amb encert. El fracàs és evident. (Continuarà mentre el director d'aquest diari m'ho permeti).
Bartomeu Mestre i Sureda, autor de «La identitat reeixida».
