Assagem i avancem, com cada any, obligats per ningú, l'article
sobre la tardor, com un lament que el lector (o la lectora) ben
segur compartirà i com un breu esquitx sorgit del mite de la
renovació. Solbes i el terrorisme, els fascicles col·leccionables i
la pujada dels preus dels aliments pugnen per fer-se importants,
però nosaltres sabrem destriar el gra de la palla i aterrar en els
territoris mentals realment importants.Hi ha també, és cert, el
tema de l'oratge, del temps que ens cobreix, però la tardor no és
tant un clima o un redol del calendari com un espai emocional, i
així les coses l'obligació és repetir-ne algunes claus que ens hi
facin més còmoda l'entrada. Entrada obligada, d'altra banda, què hi
farem.
La tardor que avancem és una estació residual i redundant,
l'època de reprendre les tasques, identificada amb el treball i
despenjada de l'oci, suposat i sempre decebedor (i car) de l'estiu.
Sense festes ni tràmits d'introducció (i hi haurem de fer alguna
cosa, sobre això de les festes, i encomanar-les com a idea al
regidor competent) ens hi veiem a dins d'un dia per l'altre. El
clima, sí, un altre cop... Bé, abans tingué el seu paper,
paradoxalment, quan el calendari marcava els ritmes exactes de les
temperatures i les pluges, però ara que no hi ha por dels rigors de
l'hivern això ha canviat. Si de cas, com a màxim, hom percep entre
la gent una certa incomoditat per la imprevisibilitat del temps que
ens cau.
Potser el càstig del canvi climàtic (perquè segur que es un
càstig, d'això no hi ha cap dubte) consisteix en una incertesa
continuada, que ens desacostumarà de la puntualitat tradicional de
la meteorologia i ens obligarà a viure (i a construir, i a viatjar
i a decidir sobre gairebé tot) pendents de les previsions
meteorològiques, i a menjar-nos repetidament els errors dels
nostres càlculs: aquest serà el ver càstig.
El planeta està malalt, diuen, i no sabem o no gosam
confessar-li de què, i el canvi climàtic és tan sols un símptoma.
Així que les referències meteorològiques han esdevingut converses
de patologia, i això sempre s'ha d'evitar educadament.
I és també, la tardor, difuminada entre disquisicions
climàtiques, un estació puntual, fitada per senyals de partida que
s'han distorsionat molt lleugerament: les pluges, si volen, la
tornada a la feina, l'inici del curs escolar, del curs polític, el
balanç de l'estiu que afectà el cor i la butxaca, començar el
pendent que du fins el Nadal i el nou número al calendari. Els
ambiciosos i els desenfeinats poden aprofitar aquests dies per
identificar-se amb el mite de l'etern retorn, però el meu consell
és simplement i modesta limitar-se al retorn, sense adjectius,
perquè allò de l'eternitat s'ha revelat excessivament transcendent,
majestàtic, solemne, i el personal no sembla estar per gaires
transcendències, i opta per un plantejament més rossinià, diguem-ho
així, que no wagnerià, de les coses, malgrat que les referències
musicals, en aquests dies no són gaire encertades, ni seran
compensades per tornar a escoltar aquell «ma il mio mistero è
chiuso in me» del Turandot, ni per tantes altres coses que ens
deixà Pavarotti. Això de la tardor és més subtil que no eixordador,
i si optes per la teoria d'anar per casa sempre et quedarà el
consol de compartir-la amb el veïnat.
En canvi, si t'apuntes a l'etern retorn i similar, hauràs de fer
molts d'esforços de dicció i fer cua per trobar un filòsof amb qui
compartir els teus artilugis mentals. I si no et funciona, la feina
de pujar-la no t'haurà servit de res. Abans, un altre cop, el
paisatge ens feia de guia, i ens manava l'ànim. Ara, després de
descobrir-lo darrere les construccions, manté el seu encís, per a
alguns, si més no, però planteja alhora tants de neguits que és
millor optar pels llocs coneguts.Tanmateix, la recerca dels climes
i dels paisatges ens convencerà que això de la tardor és un mite
més que s'enfonsa, com tantes altres coses, i n'hi ha prou per
convèncer-se de recordar que Sagarra n'assenyalava l'arribada els
primers dies del novembre mentre que ara, empesos per la urgència,
en parla tothom en aquest setembre que comença, perquè ningú no
sabria dir a quina estació serem quan arribi el novembre.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.