La importància indubtable de l'escola cartogràfica mallorquina
s'explica per la importància del moviment comercial del port de
Palma durant el segle XIV i bona part del XV. Els jueus, escampats
per totes les costes de la Mediterrània, hi tingueren un paper gens
negigible. Les relacions culturals i religioses entre tots ells
facilitaven una confiança mútua que era tota una garantia
recíproca. Per altra banda, òbviament, el mar era la gran via
comercial, el que feia natural un interès per tot el que tenia
relació amb la navegació. Això justifica que al capdavant de
l'esmentada escola hi trobem la figura d'Abraham Cresques,
bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics, a més de
cartògraf protegit pels reis Pere III i Joan I, que varen
sostenir-lo econòmicament amb un pagament de 150 lliures d'or
d'Aragó i a qui, poc abans de la seva mort, varen eximir de dur el
distintiu infamant de la roda judaica, així com varen autoritzar-lo
a construir un o una miqvé, els banys públics necessaris per a la
pràctica de les purificacions rituals requerides per la llei
mosaica.
Jafudà Cresques fou el seu fill, certament no manco famós com a
cartògraf, que el va ajudar a la confecció, entre altres, del molt
famós Atles Català per antonomàsia, o «Mapamundi, a saber imatge
del món i de les regions que hi ha a la Terra i dels diferents
pobles que l'habiten», que està format per dotze taules (sis
cartes), les quals, amb les seves tapes, tenen una llargària d'uns
quatre metres, per 64 centímetres d'altura. Regalat per l'infant
Joan al seu cosí Carles VI, rei de França, el 5 de novembre de
1381, es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París i
pot esser considerat l'obra mestra de la cartografia medieval. Per
descomptat, no podem deixar de consignar que, quan es produeix el
saqueig del Call de Palma, el 1391, va esser obligat a
«convertir-se» al cristianisme i a adoptar el nom de Jaume Ribes.
Com a tal, sembla que a la dècada de 1420 passà a incorporar-se a
la famosa escola naval de Sagres, que tant va afavorir les
exploracions marítimes portugueses. En tot cas, hi ha registart en
la mateixa un tal Mestre Jacome de Malhorca que molts d'estudiosos
han cregut que podria esser la mateixa persona.
Els Cresques vivien on és ara La Sapiència, a la plaça de Sant
Jeroni, possiblement en el cantó d'aquesta plaça amb el carrer de
Botons, que justament surt del costat del xamfrà que ara formen el
carrer de Sol i el Ramon Llull, amb un petit jardinet fet fa molt
pocs anys. En aquest jardinet s'ha inaugurat diumenge passat un
monument en memòria de Jafudà Cresques, realitzat en quars i pasta
de pedra per l'escultora argentina, d'ascendència mallorquina,
Isabel Ballester, i que constitueix una passa més en la recuperació
del passat jueu de la nostra ciutat. Entre els assistents a l'acte,
molt més nombrosos del que un esperava, no hi podia mancar
l'historiador Gabriel Llompart, el nostre millor especialista en la
figura i l'obra de Jafudà Cresques. També hi eren, per descomptat,
el president de la comunitat jueva de Mallorca i el de l'associació
ARCA /Llegat Jueu, que han fet uns parlaments molt civilitzats com,
en definitiva, ho ha resultat tot l'acte, part integrant de la VIII
Jornada Europea de la Cultura Jueva, que ha comptat igualment amb
la presència d'una més que qualificada representació de l'anterior
govern municipal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.