La importància indubtable de l'escola cartogràfica mallorquina s'explica per la importància del moviment comercial del port de Palma durant el segle XIV i bona part del XV. Els jueus, escampats per totes les costes de la Mediterrània, hi tingueren un paper gens negigible. Les relacions culturals i religioses entre tots ells facilitaven una confiança mútua que era tota una garantia recíproca. Per altra banda, òbviament, el mar era la gran via comercial, el que feia natural un interès per tot el que tenia relació amb la navegació. Això justifica que al capdavant de l'esmentada escola hi trobem la figura d'Abraham Cresques, bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics, a més de cartògraf protegit pels reis Pere III i Joan I, que varen sostenir-lo econòmicament amb un pagament de 150 lliures d'or d'Aragó i a qui, poc abans de la seva mort, varen eximir de dur el distintiu infamant de la roda judaica, així com varen autoritzar-lo a construir un o una miqvé, els banys públics necessaris per a la pràctica de les purificacions rituals requerides per la llei mosaica.
Jafudà Cresques fou el seu fill, certament no manco famós com a cartògraf, que el va ajudar a la confecció, entre altres, del molt famós Atles Català per antonomàsia, o «Mapamundi, a saber imatge del món i de les regions que hi ha a la Terra i dels diferents pobles que l'habiten», que està format per dotze taules (sis cartes), les quals, amb les seves tapes, tenen una llargària d'uns quatre metres, per 64 centímetres d'altura. Regalat per l'infant Joan al seu cosí Carles VI, rei de França, el 5 de novembre de 1381, es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París i pot esser considerat l'obra mestra de la cartografia medieval. Per descomptat, no podem deixar de consignar que, quan es produeix el saqueig del Call de Palma, el 1391, va esser obligat a «convertir-se» al cristianisme i a adoptar el nom de Jaume Ribes. Com a tal, sembla que a la dècada de 1420 passà a incorporar-se a la famosa escola naval de Sagres, que tant va afavorir les exploracions marítimes portugueses. En tot cas, hi ha registart en la mateixa un tal Mestre Jacome de Malhorca que molts d'estudiosos han cregut que podria esser la mateixa persona.
Els Cresques vivien on és ara La Sapiència, a la plaça de Sant Jeroni, possiblement en el cantó d'aquesta plaça amb el carrer de Botons, que justament surt del costat del xamfrà que ara formen el carrer de Sol i el Ramon Llull, amb un petit jardinet fet fa molt pocs anys. En aquest jardinet s'ha inaugurat diumenge passat un monument en memòria de Jafudà Cresques, realitzat en quars i pasta de pedra per l'escultora argentina, d'ascendència mallorquina, Isabel Ballester, i que constitueix una passa més en la recuperació del passat jueu de la nostra ciutat. Entre els assistents a l'acte, molt més nombrosos del que un esperava, no hi podia mancar l'historiador Gabriel Llompart, el nostre millor especialista en la figura i l'obra de Jafudà Cresques. També hi eren, per descomptat, el president de la comunitat jueva de Mallorca i el de l'associació ARCA /Llegat Jueu, que han fet uns parlaments molt civilitzats com, en definitiva, ho ha resultat tot l'acte, part integrant de la VIII Jornada Europea de la Cultura Jueva, que ha comptat igualment amb la presència d'una més que qualificada representació de l'anterior govern municipal.
