Vejam, senyora Ar-mengol. La gent d'esque-rres, entre la qual
sempre em trobarà, ens sentim d'allò més satisfets de saber-la
asseguda al despatx presidencial del Consell de Mallorca. Sobretot
si pensem que l'alternativa era el senyor Font, un mallorquinarro
que s'ha apuntat a les Camelots du Roi de Calvià i no té
inconvenient a manifestar-se totalment d'acord amb Carlitos
Delgado. Vostè és una altra cosa. No perd imatge progressista pel
fet de celebrar, amb gambes i xampany a qualsevol tasca de la
cuesta de San Jerónimo, l'aprovació d'un estatut que, tocant a
matèria lingüística, és absolutament denigrant per al nostre poble,
perquè després viatja fins a Prada i aposta per l'Europa de les
nacions en companyia de Maragall. Una mà renta l'altra. Nosaltres,
la gent d'esquerra, en tenim prou amb un gest de solidaritat per a
sentir-nos satisfets. No demanem res. O gairebé res. Una mica de
coherència, potser.
Però anem per feina, senyora Armengol. Les declaracions del
senyor Bartolomé Servera, d'Afedeco, en protesta per la probable
aplicació de sancions a les empreses que no atenguin en català els
clients que així ho sol·licitin, aixecaren polseguera. Allò més
lògic, en una societat democràticament madura i coneixedora de la
pròpia història, és que el senyor Servera hagués rectificat de cop.
No ho va fer, és evident. I passats uns dies, va rebre el suport
impagable de l'Associació de Restauració de la CAEB, presidida pel
senyor Antonio Mas. El comunicat dels restauradors, des del punt de
vista lingüístic i de país, és groller, cínic. Diguem-ho clar i
català: en una societat que preués mínimament els seus valors
culturals, els senyors Servera i Mas haurien estat apartats dels
seus càrrecs. Tanmateix, tal cosa no ha succeït. Ni succeirà. Els
empresaris mallorquins "en teoria apolítics", estan tan polititzats
com l'exèrcit de Franco i donen suport incondicional als interessos
de la dreta més cavernícola.
Descomptant alguns casos excepcionals, la dreta mallorquina és
servil envers la cultura colonitzadora i agressiva amb la pròpia.
Durant el Pacte de Progrés tinguérem oportunitat de comprovar-ho.
Va fustigar el Govern fins a un límit insostenible. I el Govern, en
lloc de plantar-li cara, va acovardir-se. Tot plegat va provocar
l'abstencionisme d'esquerres i l'ascensió del senyor Matas, amb les
conseqüències calamitoses que coneixem. Semblava que els partits
d'esquerra haurien après la lliçó. Però, no. I ara...! Ha
transcendit que el Consell de Mallorca ha optat per concedir el
premi Jaume II als restauradors de la CAEB, els mateixos que
s'oposen a l'entrada en vigor de la llei de comerç perquè rebutgen
la adopción de medidas que supongan añadir nuevos costes económicos
y operativos que reduzcan la competitividad del tejido empresarial.
Vejam, senyora Armengol. La presidència del Consell de Mallorca
imprimeix caràcter. Sap vostè que una de les seves atribucions rau
en la defensa de la llengua, de la cultura, del país...? I tant,
que ho sap! Aleshores creu vostè que l'Associació de Restauració
representa uns valors socials en el qual ens hem d'emmirallar la
resta de ciutadans? S'ho pensi, per favor. I no recorri a la
finezza italiana per justificar una decisió política absolutament
inconsistent. Si té necessitat de mantenir bones relacions amb els
dirigents de la CAEB, convidi'ls a sopar tantes vegades com
vulguin. Però no concedeixi, al senyor Antonio Mas, una
condecoració que té l'objectiu de distingir la gent que enalteix
Mallorca. L'enalteix qui renuncia a l'ús de la llengua pròpia
perquè suposa añadir nuevos costes económicos...? Vejam si ens
aclarim, senyora Armengol. El Consell és una institució pública. I
des del Consell s'han d'establir ponts de diàleg en bé de tots.
Allò que no es pot fer és convertir-lo en l'instrument d'una
política de tapar forats, més que dialogant, servil.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.