És un fet massa comú fer promeses durant la campanya. Dins les promeses que després no es compleixen hi ha dues categories: les absurdes i les d'impossible compliment. A les campanyes electorals del 2003 i del 2007 hi ha partits que varen prometre la gratuïtat dels llibres de text. Era una promesa electoral i electoralista, però absurda en aquests moments. Per poc bé que un conegui el nostre sistema educatiu i les greus mancances que s'hi donen cita observarà que, ara com ara, la gratuïtat dels llibres de text no pot ser una prioritat. Als nostres centres educatius falta espai, dotació, professionals, etc. És necessària la construcció de noves escoles. Els programes d'acollida són insuficients. El personal de suport continua essent imprescindible. La millora de les biblioteques escolars és primordial. Ja ho veuen, si encara no tenim cobertes les necessitats bàsiques dels nostres centres educatius, difícilment podrem assumir nous compromisos que, a més, no són prioritaris. La gratuïtat dels llibres de text es troba a un esglaó superior al que ens trobam a l'actualitat. I tot això sense valorar la conveniència o no de la gratuïtat generalitzada en relació al valor que es donaria a l'educació i als mateixos llibres (el que no té preu no es valora).
D'altra banda, les fórmules més útils serien pagar els llibres a les famílies que no poden assumir aquest cost, prioritzar que els llibres es tornin a final de curs en perfecte estat, crear un sistema de préstec de llibres, etcètera.
En qualsevol cas, crec que els actuals responsables polítics s'han embolicat de mala manera amb una promesa de molt difícil compliment. Ara supòs que hauran de cercar fórmules alternatives que no faran contents ni els uns ni els altres. Potser valdria la pena que abans de fer una promesa d'aquestes característiques s'ho pensassin una mica més perquè, de l'incompliment, només pot sorgir desconfiança i desencís.
