La decisió del Govern central d'invertir 12 milions d'euros en la compra de finques a les costes balears s'ha de valorar en tot el que significa de suports de Madrid en defensa del medi ambient illenc. La preservació de la costa només serà possible a partir d'importants iniciatives públiques d'aquest tipus. Pagar el que demanen els propietaris evita tensions, malentesos i demagògies, i estableix a més una dinàmica atractiva per als mateixos venedors, ja que els seus terrenys, sovint heretats de moltes generacions enrere, poden quedar preservats per sempre. Tanmateix, les institucions han d'anar alerta i no han d'oblidar que compren terrenys ja protegits per llei i que, en conseqüència, que ja són fora de l'especulació urbanística. Han d'anar alerta a pagar preus desorbitats a causa de les exigències dels particulars. Les compres només s'han de realitzar a preus que pagarien inversionistes privats (mai per sobre del mercat) i sense permetre llargues negociacions que poden encarir l'adquisició. En el procés de compra de finques, s'ha de mantenir ferm el timó de la defensa de l'interès general, primer a l'hora d'acordar les quantitats a pagar i després amb projectes que permetin la utilització racional de les noves propietats públiques per part dels ciutadans.
Antich ja féu passes importants en aquest sentit en el quadrenni 1999-2003, amb adquisicions importants a Son Real (Santa Margalida) o de finques del terme d'Artà. S'ha de continuar endavant fins a articular, a poc a poc, un patrimoni públic en extrem protegit i mirall representatiu de la sensibilitat pública i social envers el medi ambient i el paisatge de l'Arxipèlag. No es pot abaixar la guàrdia, però sense regalar ni tudar els doblers de tots.
